Eva

Llegeixo E.M Cioran i trobo en els seus Cuadernos (1957-1972) una perla en forma d’aforisme: “per la curiositat (Adam), pel desig (Eva) i per l’enveja (Caín): Així s’ha escrit, s’escriu i s’escriurà la Història de la Humanitat”. Precís i preciós!. El món encara es mou per aquest tres grans eixos: la curiositat per descobrir nous límits, un cop coneguts, el desig de traspassar-los, i per voler sempre el que no tenim nosaltres però sí tenen els altres.
La rara corrent subterrània que va encadenant els fets i les coses que hem vingut denominant atzar, va fer que trobés extraordinàriament representada aquesta reflexió en una de les obres mestres que ens ha donat el cinema: All about Eve, pel·lícula mal traduïda al castellà per Eva al Desnudo, obra dirigida el 1950 per Joseph L. Manckiewicz i protagonitzada per Bette Davis, Anne Baxter, George Sanders, Celeste Hola i una joveníssima Marilyn Monroe en un dels seus papers més sensual. El film explica en blanc i negra la projecció de Eva, una aspirant a actriu, des que fa de secretaria de la star Margo Channing fins que aconsegueix triomfar en el teatre. La història és una metàfora perfecte d’Eva que a través de la seva ambició ens va fer fora del Paradís. Es una reflexió sobre els límits ètics que comporta tot desig, tot somni i la narració, – servida per uns diàlegs esplèndids i unes interpretacions magistrals -, aconsegueixen fer d’aquesta obra mestra del setè art la dissecció meravellosa d’una ambició i els conflictes que sorgeixen entre les dones quan competeixen, de les dones quan son llobes. Una reflexió també sobre l’edat o la bellesa enfrontada a la vellesa i com afecta a les dones quan s’apropen als quaranta anys, – les ruïnes incorporades als rostre de la bellesa com un temple decadent-, aspectes encara més actuals avui que fa més de mig segle quan es va estrenar.
Tots hem conegut i coneixem a personatges com el d’Eva i les històries que porten lligades. Caiem, especialment, els homes per vanitat i per adulació i per intentar recuperar la joventut perduda a través de persones més joves. Ens enganyem vampiritzant. I llavors, retorno a Cioran per comprovar que efectivament, gràcies a Eva, la primera trepa de la història de l’humanitat, estem sotmesos a les estranyes lleis d’aquest món, al destí o el que és el mateix al guió imprevist de l’atzar i la fragilitat que aquest porta incorporat. Cioran m’ha dut a Eva i Eva a la pel.lícula de Manckiewitz i la pel·lícula a la columna que estic escrivint, i tot flueix i res no queda, ni tan sols quedaran aquestes lletres fetes ja tinta…

 
Artur Ramon i Navarro

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>