Monthly Archives: setembre 2007

El primer dia de classe

25/09/2007|

Son les cinc de la tarda. Estació dels Ferrocarrils de Plaça Molina. Baixo l’ascensor envoltat de tennagers que acaben de sortir del seu primer dia de classe a l’Institut. Un noi, el rostre del qual està folrat amb grans a punt d’una explosió de pus, després de saludar una noia que es creu més bella del que és, li diu: “¿Cómo ha ido el primer dia de clase?” i ella, presumida, mentre es desconnecta l’auricular blanc de l’Ipod-nano, li espeta: “muy mierda”. I ho diu en veu alta i sense rubor.Enllà d’aquesta exaltació actual de la mala educació, una […]

 0

Umbral

25/09/2007|

Retornat de Madrid m’assabento de la mort de Francisco Umbral, un dels símbols literaris de la capital on he passat aquest estiu. La seva perdua va lligada al record de la primera i última vegada que el vaig veure al Café Gijón fa una pila d’anys. Em va impressionar la seva figura de dandi tronat, portant una bufanda vermella en ple més d’Agost,-recurs molt afrencesat, una mena d’homentage a Baudelaire, que també duia Pierre Rosemberg quan dirigia el museu del Louvre-, un home que caminava recta com una escombra i seriós com un cagarro, un home que semblava talment […]

 0

Un ermità a Madrid (i 4)

25/09/2007|

Porto dies sense dormir. He visitat dues vegades la mostra de Patinir i tinc el síndrome de Stendhal, estic posseït per la bellesa patiniriana.En tot el dia no em trec del cap alguns quadres de l’exposició, els paisatges de roques punxegudes incendiats, els horitzons inabastablement blaus. Però hi ha un quadre que em produeix insomni. Es tracta de Caront travessant la llacuna Estigia, de 1520-1524. En una sola composició Patinir reuneix imatges bíbliques amb imatges de la mitologia greco-romana. Al mig de la llacuna, Caront rema una petita embarcació de fusta transportant una ànima. El mar està arrissat i els […]

 0

03/09/2007|

Un ermità a Madrid (3)Visito el Prado, tranquil·lament. No hi ha massa turistes i els nacionals estan tots en aquestes platges que son olles de cossos desiguals torrant-se al sol d’Agost. Em quedo una estona mirant l’home que estén un llençol blanc sobre la balustrada de Vila Medicis, pintada en plein air per Velázquez, tot anticipant els impressionistes, o el gos mastí impertèrrit i de pelatge sedós de l’angle inferior dret de Las Meninas, o l’ànima tan trista del Niño de Vallecas. Després vaig directament a Goya i comparo La Maja vestida amb La Maja desnuda i m’adono que jeuen […]

 0