Monthly Archives: octubre 2007

Manhattan: cinc observacions

24/10/2007|

Quan el viatger arriba a Nova York, el primer que sobta, enllà de les desmesurades mesures de seguretat, és que els nord-americans encara no han entès que la majoria dels que aterren a la illa no son, ni volen ser immigrants, sinó turistes o homes de negoci. Les autoritats segueixen aferrades a la idea de l’exili que va recorre tot el segle passat quan arribaven riuades d’europeus a Manhattan per refer una vida que havien deixat Atlàntic enllà. Les cues, interrogatoris amb fotografia i empremta dactilar incloses son absolutament surrealistes com ho son les absurdes preguntes que et fan quan […]

 0

24/10/2007|

El síndrome post-FrankfurtDe la mateixa manera que hi ha un síndrome post-part que consisteix en una recol.locació de les hormones en les dones que acaben de parir, la nostra nodrida representació política i institucional a la fira de Frankfurt ha patit una patologia similar, – és l’anomenat síndrome post-Frankfurt-, una cosa natural no s’espantin. Consisteix en viure l’experiència pensant-se molt més del que som i recol.locar les neurones després d’una setmana mirant-se al melic. El reset és dur perquè parteix d’una mentira: som tan collonuts que els grans aconteixements del món ens criden, com la Biennal de Venecia. I després […]

 0

Els dinars del patriarca

18/10/2007|

Puntual, el patriarca organitza la taula just quan toquen quarts de tres de la tarda. Els fills han guanyat trenta minuts als costums familiars i ho han fet amb el sistema de la gota malaia, és a dir, sense puntualitat, civilitzadament, sense insubordinació. Ara es dina a les tres, l’hora de la concòrdia. A la cuina, la dona del patriarca arregla els darrers preparatius. No hi ha feina més desagraïda que aquesta: la preparació dura tot el matí i la consumició es despatxa en vint minuts en els que amb sort algú dirà: “està bo aquest pollastre”, mentre es cruspeix […]

 0

Setembre

09/10/2007|

He decidit aquest últim cap de setmana d’estiu tornar allà on no s’ha de tornar mai. He passat l’estiu allunyat del record d’aquells dies feliços i ara hi torno, absurdament, com l’amant torna a l’amada sabent que es juga el tot i el res. Enfilo la carretera de serpentina que em porta a la vila i la vegetació ha depassat l’atracció del verd i pren aquell color de caca d’oca que insinua la fi de l’estiu. Arribo a Masvidal i la casa està tancada, protegida per la porteria de futbol com un gos ineficaç. Davant, la llum de vainilla […]

 0

El Sojorn a Roma de Teresa Costa-Gramunt

08/10/2007|

La meva relació amb L’Eco és peculiar. M’explico: entrego, puntual, el meu escrit els dimarts i, una setmana més tard, m’arriba l’exemplar on surt publicat. A diferència d’altres col·laboradors, com l’amic Sella, no em paren els lectors pel carrer per comentar el que he escrit. De sobte, però, passen coses simpàtiques. Diumenge 23, festivitat de santa Tecla, vaig tenir el gust conèixer alguns lectors a l’Ajuntament amb motiu que al meu oncle-avi, Salvador Picas, el feren fill predilecte de la Vila. Allí vaig tenir el plaer de conversar amb algun de vosaltres i amb el meu director, el venerable […]

 0