Yearly Archives: 2008

Les nostres ruïnes

24/12/2008|

Ens passem la vida acumulant coses sense adonar-nos-en que quan morim ho deixem tot. Aquesta és una de le grans crueltats de la vida. Compren coses perquè volem comprar el temps, el futur de disfrutar-les i aquesta il·lusió mai no arriba esquinçada d’un sol cop pel necessari final. Acumular: per què?. Per a res. Quan morim les nostres cases son les ruïnes del que vem ser i els objectes s’apilen amb les cartes, les fotos, i els vestits repartits sobre els nostre llit encara calent i amb olor a nosaltres. Tres son els personatges que queden sempre rondant les nostres […]

 0

La crisi

02/12/2008|

Amb el lícit afany de voler ser original, fa dies que us volia parlar de la crisi i no trobava com fer-ho. Sí, la crisi, la cosa aquesta, la omnipresent, tractada des dels telenotícies a les tertúlies, des de les columnes dels diaris als cafès. Si l’any passat només parlàvem de l’estatut i de l’Ave, enguany toca la crisi, la qual cosa deprimeix més i afecta el nostre esperit consumista, ens frena com si portéssim una nova veu de la consciència econòmica amagada just darrera el clatell.He trobat l’argument per tractar aquest tema inèdit. Llegint el llibre Naturaleza muerta con […]

 1

Reading

24/11/2008|

Viatjar en low-cost és un suplici, sobretot si vas sol. Després de passar els controls de seguretat en forma de colonoscòpia on els uniformats guardians del no-rés t’inspeccionen i et tracten com ramat,- només faltarà que els hi posin ara aquestes ulleres infraroges amb les quals es podran divertir veient-nos com Déu ens va portar al món-, després, dic, de la processó de sempre, arribes a l’embarcament on cal esperar als nens (per què no als vells?) i als de les files de la 10 a la 25 perquè quan reserves on-line t’agrada triar al davant. Sortejant els obstacles t’asseus […]

 0

Laportisme

18/11/2008|

Ha sorgit un nou isme en el panorama contemporani. Es tracta del laportisme, vinculat a un aforisme antic: resistir per a guanyar. Quan fa només quatre mesos, el president Joan Laporta es va veure abocat, després de dues temporades sense guanyar res, a una pressió extrema amb constants mocadorades al Camp Nou que van desencadenar en una moció de censura exagerada i a perdre més de la meitat de la seva Junta d’un dia per l’altre, vaig pensar que només podia aguantar aquella tempesta un suïcida o algú que tenia una gran confiança en ell mateix i en el seu […]

 0

Eugenio Lucas: l’art de la taca

06/11/2008|

Leonardo da Vinci va ser el primer en veure les possibilitats interpretatives d’una taca en una paret. Va deixar escrit que una taca en una paret tant podia ser un núvol com el cap d’un home. Visonari, Leonardo anticipava, les possibilitats estètiques del territori de l’atzar, allà on s’han jugat les batalles de l’art modern, dels ismes, del surrealisme al dadaisme. Tres segles després, altres visionaris van desenvolupar l’art leonardesc de la taca llançant gotes d’aiguada o tinta en el paper per insinuar les formes més variades de la imaginació: poesia de la taca o la narració de l’imprevist. Victor […]

 0

Teoria sobre les formigues invisibles

27/10/2008|

Mentre estiuejava a Mallorca vaig conèixer al Gustavo, un argentí especialitzat en l’estudi de les formigues. Fou en un sopar de grup. Al principi, -el prejudici sempre se m’imposa: ho sento- vaig pensar que hauria d’aguantar les disquisicions d’un psicòleg argentí per la manera com parlava embolicant una sola idea en mil paraules. Mentre anava parlant pensava amb les rodes de premsa de Menoti quan entrenava al Barça i recordava que per dir que havien guanyat de penalti solia comentar: “no pudimos ganar sin el azar de la pena máxima culminada en la red”.El Gustavo explicava una curiosa teoria sobre […]

 0

Vicky Cristina Barcelona

21/10/2008|

Abans d’anar a veure el darrer treball de Woody Allen vaig voler que baixés una mica el suflé, que les cues inicials es reduïssin i que desapareguessin les crítiques dels diaris. Confesso que vaig anar amb els ulls nets, intentant ser objectiu però no em va interessar gens el que vaig veure. Quan el sanguinari crític de El Pais Carlos Boyero va fer la ressenya de Cassandra’s Dream (la pel·lícula anterior a Vicky… que no he vist) la va titolar “Alguien ha suplantado al maestro”: vaig pensar que era un exagerat. Deia textualment: “tan comprensible y humano como hacer algo […]

 0

El retorn de L.A

25/09/2008|

Llegeixo a través d’Internet que Lance Armostrong torna. Vaig tenir el gust de conèixer al ciclista nord-americà quan vivia al call de Girona i guanyava Tours de França any rera any. Armstrong és una de les poques llegendes vivents del món de l’esport. Per què torna Lance després d’haver guanyat set tours consecutius?, per què vol assumir el risc de la derrota després de la glòria?. Simplement perquè Armostrong ja ha descansat prou i no sap viure sense competir. Un home que s’ha passat la vida posant-se reptes i superant-los ja no pot més d’anar de festa en festa amb […]

 0

Obama for president

16/09/2008|

No sé qui em va dir una vegada que per conèixer a una persona només cal veure-la com menja. Certament, les formes expliquen moltes vegades el fons. Observo en una fotografia del passat diumenge 31 de juliol al matrimoni Obama esmorzant amb el matrimoni Biden. Una taula informal plena de sucs i cereals. Retallat de perfil, s’alça, elegant, la figura d’Obama dibuixant un quatre perfecte, amb l’esquena recte com una tabla de surf. Associo aquesta imatge amb la de l’amic Ansar posant els peus sobre la taula al costat de Bush quan explicava sopars de duro i jugava a ser […]

 0

Retrats contemporanis (V i últim): Laplana

09/09/2008|

Si fa dues setmanes us parlava de la Vinyet Panyella i del seu paper d’apoderada en els meus primers passos literaris, un dels meus principals apoderats en la meva faceta d’historiador de l’art és el pare Josep Laplana, monjo de Montserrat. Naturalment, els primers records d’aquest home de calba brillant i ulls vivíssims que es mou amb una rapidesa trepidant pel laberint de la Muntanya Santa em ve donat pel meu oncle l’Anton Picas, el pare Crisòleg, el seu antecessor en el càrrec de dirigir les esplèndides col·leccions d’art del Museu de Montserrat. Conec, doncs, al pare Laplana des de […]

 0