Monthly Archives: març 2008

Vint-i-quatre hores a Cuenca

17/03/2008|

Arribo a Cuenca poc abans de dinar. Dia esplèndid: el sol banya de llum els camps de Castella. Roques com les que pintava Patinir. Cuenca és com Monistrol però en bonic: cases penjades i un riu sense aigua. Volen baixes les orenetes com accents desubicats que deia el poeta.El Parador de san Juan és un convent del segle XVIII, auster i greu, molt castellà. Dino en l’antic refectori que abans albergava a monjos vestits de blanc, zurbaranescos, i que ara recull un grup de venerables turistes provinents del país del sol naixent que mengen com a llops huevos con pisto […]

 0

Intermedio

17/03/2008|

Fa temps que us vull explicar la història d’un amic meu. El seu nom és Victor.Seguint la tradició dels nois de casa bona, va estudiar al Químic de Sarrià i es va treure la carrera amb bones notes. Després va trobar un bon treball en una empresa química i va viure el món de l’empresa des de dins, les reunions que no s’acaben mai, els vestits dels empresaris i les corbates que llavors es subjectaven amb passador, i els viatges per aquests móns de Déu. No sé com, ni de quina manera (mai no li he preguntat) un dia va […]

 0

¿Per què Montaigne avui?

06/03/2008|

¿ Per què Montaigne avui?El 1981 François Miterrand es va fer la fotografia oficial com a president de la República francesa a la biblioteca del palau de l’Elisi, tot subjectant Les Essais de Montaigne a la mà, reivindicant així la seva faceta d’home d’alta cultura i humanista, per a donar al món la imatge d’una França apassionada per la llibertat i la tolerància i creadora dels drets de l’home, tal com sosté Antoine Compagnon (Michel de Montaigne, Los ensayos, según la edición de Marie de Gournay, El Acantilado, 2007, pags XI i XII).Passats més de vint-i-cinc anys del Montaigne de […]

 0

Per amor a l’art

06/03/2008|

Per amor a l’ artCom recentment comentava el crític francès Jean Clair a La Vanguardia, l’art d’avui es el reflex de la banalitat dels temps que corren. Antigament, l’art havia de representar la confirmació d’una tradició, d’uns valors de qualitat, després va representar simbòlicament el poder, més tard el primer culte al jo-creatiu per arribar a revolucionar la societat a través de missatges subversius. Avui l’art ha de provocar, de divertir, de sorprendre a través d’arbitràries imatges sense continguts que es confirmen amb el martell de les últimes subhastes i es veneren en l’altar dels museus.Hi ha persones que quan […]

 0