Yearly Archives: 2009

El rinoceront

18/12/2009|

Un cèlebre escultor passava el temps entre París i el Senegal on tenia una casa en un poblat perdut entre la sorra. Una nit va anar a sopar a casa dels seus veïns. A taula van portar un tros de carn enorme que tenia gust a plàstic i li van dir que era d’un rinoceront que acabaven de caçar. Per disimular els fàstic que li provocava, l’escultor fonia a la boca la carn amb l’arrós i el vi. De postre, li van oferir, la massa del cervell de l’animal: semblava talment que sopés a casa de Salomé i davant del […]

 0

Punt de llibre

04/12/2009|

Vago per la llibreria Documenta. A la sortida agafo del taulell un punt de llibre amb un fragment d’un quadre, una imatge que m’intriga. Representa una calavera entre llibres antics i una mà que sosté una ploma, el retall d’un quadre que reconec però no puc atribuir encara, i que em recorda les composicions de sant Jeroni de Caravaggio. Aquesta associació d’imatge i atribució em porta als meus temps d’estudiant a Londres quan, amb els amics Marc Domènech i Jordi Ainaud, jugava a fer atribucions en un basement a South Kensington: un innocent pòquer d’història de l’art.
Darrere el punt de […]

 0

Pinotxo

03/12/2009|

 

No hi han llocs més sagrats que els que has conegut de nen de la mà del teu pare. Passats els anys, aquests indrets formen part del paisatge més preuat de la teva memòria sentimental, una mena d’inventari d’espais que amb els ulls de l’infant veies enormes. El nen distorsiona amb el seu reduït tamany els espais com feia Piranesi quan retratava Roma molt més gran del que era per a impressionar els grandturistes. Si retornem a les cases que hem viscut de nens ens semblen ara molt més petites del que llavors les veiem, la mirada distorsionada pel pas […]

 0

Educaweb.com

20/11/2009|

Dijous passat vaig assistir als premis Educaweb al foyer del Palau de la Música. Vesprejava i entrar en el temple del saqueig em va produir una certa esgarrifança. L’ambient festiu, la gent majoritariament jove i tot plegat tenia un to cosmopolita que contrarestava la tristesa de saber-me en el palau del fantasma Millet. Si tancava els ulls em podía trobar a Londres o a Paris o a Nova York, o tanmateix a una Barcelona culta i civilitzada que de tant en tant encara sobresurt entre tanta miseria moral i decadència civil.

Educaweb és un projecte d’orientació educativa que neix el 1998 […]

 0

Memòria del subsòl

20/11/2009|

Una exposició dins d’una exposició. L’espai amb fotografies del subsòl de l’Eixample de Barcelona del fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona,1955), dins de l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte (CCCB), és una delícia. A la manera de Nadar (Lió 1820–París 1910), que ens va fer conèixer les entranyes de París, Fontcuberta penetra el subsòl revestit amb la seva càmera, un potent flaix i un ajudant. Un Indiana Jones en l’art de copsar l’instant caminant sobre una catifa d’escarabats i entre rates de la mida dels conills.
Memòria del subsòl. Mai no hagués imaginat tanta bellesa sota els carrers que […]

 0

Octubre

14/11/2009|

Visc en una casa de pisos acabada de construir. De fet, nosaltres som els primers colonitzadors d’aquest edifici modern construït sobre les runes d’una casa d’estiueig quan Sarrià era un poble. Viure sense veïns té els seus avantatges i els seus inconvenients. La llibertat de estar sol, de poder fer soroll sense patir, i la sensació que si passa alguna cosa estàs sol com un mussol. M’agrada quan em llevo veure el quadre que em dona la finestra oberta a la Ronda i que em recorda els paisatges urbans de Alejandro Quincoces. Es l’únic quadre que tinc a casa i […]

 0

Müller versus Muter

14/11/2009|

Porto al gabinet a tres artistes provinents de l’est que les associo per pura fonètica: la recentment guanyadora del premi Nobel de literatura, la romanesa-alemanya Herta Müller (Timisoara, 1953), la polonesa Mela Muter (Varsòvia,1876-1967), pintora que va viure i exposar entre nosaltres. De Herta Müller tinc poc a dir, fa poques setmanes que la conec i he llegit alguns fragments de la seva prosa polida com un diamant: subjecte, verb i predicat, com volia Josep Pla. La seva figura fràgil i el seu cabell decó em recorda la de la chanteuse i actriu Lotte Lenya (Berlín 1900-Nova York 1981), la […]

 0

La lleona

22/10/2009|

La primera peça que vaig comprar per al meu gabinet de curiositats va ser un crani de lleona. El vaig trobar a Els Encants i em va atraure la seva mirada buida i el preu del tot raonable. A més, vaig regatejar perquè li faltava un ullal i les mandíbules no encaixaven. El venedor amb va dir que venia d’una casa molt distingida i que havia estat durant molts anys al rebedor en forma de catifa. Recordo que aquell home no tenia paper d’embolicar i que al metro la gent, sense dissimular, em mirava encuriosida.

Com tenia un ullal perfecte, el […]

 0

memòria, feble memòria

22/10/2009|

El president Pujol està de promoció. Com una estrella de rock o un premi Nobel de literatura, promociona la segona part del seu llibre, Memòries. Temps de construir (1980-1993) l’apartat més sucós de la seva vida perquè és el que aplega el seus anys al Govern. No he tingut temps de llegir-les i tampoc no sé si ho faré ( hi ha massa clàssics que m’esperen a l’estudi) però he anat seguint les entrevistes que per terra, mar i aire li han anat fent i no m’ha sorprès tant la seva innata capacitat per tirar pilotes fores a preguntes incomodes […]

 0

El per què d’un títol?

10/10/2009|

Titular una secció es com posar nom a una casa. A diferència d’un llibre, al qual li posem títol després d’haver-lo escrit , en una secció intentes condensar el futur en tres paraules. No hi ha res més difícil que definir allò que escriuràs. I per això més que en un nom he pensat en una imatge, en la dels gabinets de curiositats o càmeres de les meravelles on hi conviuen cranis d’animals amb herbaris antiquíssims, pintures, gravats, mapes i primeres edicions introbables. Gabinets que expliquen l’evolució de les especies i la curiositat humana per conèixer: espais que son homenatges […]

 1