Monthly Archives: abril 2009

Vanitats

27/04/2009|

Hi ha un gènere de la pintura antiga que s’anomena Vanitas, representacions de la frugalitat de la vida amb símbols inequívocs: la calavera, l’espelma i les monedes. Es a dir, la mort, el pas inexorable del temps i la riquesa amb la qual no podrem creuar el riu del inevitable final. Imatges prenyades d’iconografia dura creades perquè l’home reflexiones i s’adonés de la única veritat: naixem i morim sent cendra. Un dels quadres de vanitas que més m’agraden està atribuït a Antonio de Pereda i penja de la Real Academia de san Fernando a Madrid. Representa un cavaller vestit a […]

 1

El síndrome post-Setmana Santa

27/04/2009|

Quan retornem de les vacances estivals, es parla molt del síndrome post-vacacional però ara que tornem de la Setmana Santa ningú no parla sobre com ens afecta reincorporar-nos a la feina després d’aquest parèntesi entre el primer i el segon trimestre.

Parlar de Setmana Santa és una exageració perquè per a la majoria de mortals va de dijous a dilluns i això si no m’erro son cinc dies i no set que son els que formalment formen una setmana. Un engany. A més a més, el temps acostuma a ser variable, normalment amb pluja, sabent que el sol ha sortit abans […]

 1

Del anonimato a la atribución (Conferencia)

16/04/2009|

Generalmente, se conoce por “coneisseur” aquella persona capaz de atribuir un cuadro anónimo, de intuir el autor que hay detrás de una obra no firmada. Pero, el término va más lejos del reconocimiento de la atribución, porque el “coneisseur” sabe apreciar también la autenticidad, originalidad, estado de conservación y cualidad de la obra de arte. La figura del “coneisseur” en un sentido completo y humanista tendría que asociarla con la del anticuario antiguo o el crítico de arte de antes que  combinaban erudición y ojo, teoría y practica, personas dotadas de una intuición para apreciar las cualidades y de una […]

 0

A propòsit de Miquel Utrillo i Sitges (2)

15/04/2009|

El consistori de Sitges fa temps que s’esforça en donar a conèixer la Vila més enllà del sol i la platja habitual o del món gai, fonts turístiques que sortosament han anat alimentant la vila i la seva gent. Avui, però, es vol ampliar la mirada i és pensa en un nou target: una Vila de les Arts, tot i que el projecte em sembla encara poc definit. Per construir una ciutat de les arts caldrà molt talent i molt pressupost. De talent, Sitges en té molt, de pressupost em temo que no tant. Darrerament, durant la gestió de […]

 0

A propòsit de Miquel Utrillo i Sitges (1)

15/04/2009|

Pels volts de 1920 el meu besàvi patern, Artur Ramon i Vendrell arribava a Sitges provinent de Reus i cridat per l’activitat de la vila que transformàven tres personatges irrepetibles: Santiago Rusiñol, Charles Deering i Miquel Utrillo al voltant del projecte del Maricel. Un pintor de renom, un mil.lionari nord-americà i un activista cultural: el triàngle perfecte per a construir un projecte civilitzat. Llavors Sitges era la Blanca Subur perquè des de la creu de Ribes el blanc s’imposava contrastant amb el mar de blau intens, una vila blanca com ho son encara avui alguns pobles de les illes gregues. […]

 1