Monthly Archives: octubre 2009

La lleona

22/10/2009|

La primera peça que vaig comprar per al meu gabinet de curiositats va ser un crani de lleona. El vaig trobar a Els Encants i em va atraure la seva mirada buida i el preu del tot raonable. A més, vaig regatejar perquè li faltava un ullal i les mandíbules no encaixaven. El venedor amb va dir que venia d’una casa molt distingida i que havia estat durant molts anys al rebedor en forma de catifa. Recordo que aquell home no tenia paper d’embolicar i que al metro la gent, sense dissimular, em mirava encuriosida.

Com tenia un ullal perfecte, el […]

 0

memòria, feble memòria

22/10/2009|

El president Pujol està de promoció. Com una estrella de rock o un premi Nobel de literatura, promociona la segona part del seu llibre, Memòries. Temps de construir (1980-1993) l’apartat més sucós de la seva vida perquè és el que aplega el seus anys al Govern. No he tingut temps de llegir-les i tampoc no sé si ho faré ( hi ha massa clàssics que m’esperen a l’estudi) però he anat seguint les entrevistes que per terra, mar i aire li han anat fent i no m’ha sorprès tant la seva innata capacitat per tirar pilotes fores a preguntes incomodes […]

 0

El per què d’un títol?

10/10/2009|

Titular una secció es com posar nom a una casa. A diferència d’un llibre, al qual li posem títol després d’haver-lo escrit , en una secció intentes condensar el futur en tres paraules. No hi ha res més difícil que definir allò que escriuràs. I per això més que en un nom he pensat en una imatge, en la dels gabinets de curiositats o càmeres de les meravelles on hi conviuen cranis d’animals amb herbaris antiquíssims, pintures, gravats, mapes i primeres edicions introbables. Gabinets que expliquen l’evolució de les especies i la curiositat humana per conèixer: espais que son homenatges […]

 1

Esperit olímpic

07/10/2009|

Prefereixo no sincerar-me sobre la meva reacció natural a la possibilitat que Madrid organitzés els Jocs Olímpics de 2016. No vull caure en un exercici demagògic, fariseu, com tants han caigut aquests dies, el debat entre el cap o allò políticament correcte que ens diu que cal donar suport a la capital, i el cor o allò visceral que ens diu que, amb els Jocs, la distància entre Madrid i nosaltres que ja és abismal hagués estat insondable.
La veritat és que tothom sabia que les opcions de Madrid eren ben poques amb rivals de la talla de Chicago, Tokio i […]

 0