Monthly Archives: desembre 2009

El rinoceront

18/12/2009|

Un cèlebre escultor passava el temps entre París i el Senegal on tenia una casa en un poblat perdut entre la sorra. Una nit va anar a sopar a casa dels seus veïns. A taula van portar un tros de carn enorme que tenia gust a plàstic i li van dir que era d’un rinoceront que acabaven de caçar. Per disimular els fàstic que li provocava, l’escultor fonia a la boca la carn amb l’arrós i el vi. De postre, li van oferir, la massa del cervell de l’animal: semblava talment que sopés a casa de Salomé i davant del […]

 0

Punt de llibre

04/12/2009|

Vago per la llibreria Documenta. A la sortida agafo del taulell un punt de llibre amb un fragment d’un quadre, una imatge que m’intriga. Representa una calavera entre llibres antics i una mà que sosté una ploma, el retall d’un quadre que reconec però no puc atribuir encara, i que em recorda les composicions de sant Jeroni de Caravaggio. Aquesta associació d’imatge i atribució em porta als meus temps d’estudiant a Londres quan, amb els amics Marc Domènech i Jordi Ainaud, jugava a fer atribucions en un basement a South Kensington: un innocent pòquer d’història de l’art.
Darrere el punt de […]

 0

Pinotxo

03/12/2009|

 

No hi han llocs més sagrats que els que has conegut de nen de la mà del teu pare. Passats els anys, aquests indrets formen part del paisatge més preuat de la teva memòria sentimental, una mena d’inventari d’espais que amb els ulls de l’infant veies enormes. El nen distorsiona amb el seu reduït tamany els espais com feia Piranesi quan retratava Roma molt més gran del que era per a impressionar els grandturistes. Si retornem a les cases que hem viscut de nens ens semblen ara molt més petites del que llavors les veiem, la mirada distorsionada pel pas […]

 0