Monthly Archives: juny 2010

Generació il.lustrada

21/06/2010|

Hi ha una corrent en els mitjans que consisteix en ressaltar la mala formació dels estudiants i els pocs coneixements que avui es tenen. Generalitzar sempre és perillós i considero que de bons estudiants i de dolents sempre n’hi han hagut com de bons i dolents mestres. Possiblement el debat en l’ensenyament està més en la pèrdua de valors i d’autoritat que no tant en la pèrdua dels continguts, més en la forma que en el fons, tot i que quan jo estudiava ja hi havia algun brètol que s’encarava al mestre i normalment eren nois sobreprotegits o vinguts de […]

 0

Picasso versus Rusiñol

21/06/2010|

Surto del Museu Picasso després d’haver vist una exposició magnífica: el diàleg entre dos grans artistes. Picasso versus Rusiñol. Vespreja i el cel de Barcelona és avui menys blau del que pintava Picasso prop d’aquí. Plovisqueja.
Aquesta mostra no s’hagués pogut fer sense la situació en la què es troba el Cau Ferrat, a punt de la reforma, la qual cosa ha permès que moltes de les peces hagin deixat temporalment el blanc del Racó de la Calma per arribar al gris del carrer Montcada. Justament a l’entrada l’amic Sella m’ensenya un espai dedicat al Cau amb peces que m’hagués agradat […]

 0

Artur Carbonell (I)

21/06/2010|

De J.V. Foix tinc quasi totes les seves obres en primera edició, algunes signades, una dedicada però em falta KRTU, el qual només tinc en edició nova (Quaderns Crema, 1998) dedicada pel poeta a Joaquim Ventalló amb la mateixa lletra tremolosa amb la qual em va dedicar pels mateix anys, els primers vuitanta, Cròniques de l’ultrason i l’Estació en el pis del carrer de Setantí.
Si Foix era un senyor de Sarrià, Frederic Malagelada és un senyor de Sitges. Ens retrobem a la galeria i em presta alguns llibres que em serviran per a properes columnes i per a sitgetanitzar aquest […]

 0

Artur Carbonell (i 2)

21/06/2010|

Sebastià Gasch va posar en voga la idea de l’expansió de l’art català al món a través del seu llibre, que ara parafrasejo, publicat el 1953. Poc podria espera el crític que la seva idea es faria realitat mig segle després en motiu de les exposicions que es realitzaren als Estats Units,-Cleveland i Nova York- i al Museu van Gogh d’Amsterdam. Això acostuma a passar a casa nostra : dones una idea i es realitza cinquanta anys després. Mostres diverses però que naixien de la mateixa inquietud : col•locar el nostre art i els nostres artistes en la història en […]

 0

El cocodril sense cua

21/06/2010|

En el gravat d’Alexandre de Laborde, Claustre principal del monestir de Montserrat, es veu com pengen de les voltes centrals del claustre dos cocodrils dissecats. Conten que el cocodril de la seu de Palma de Mallorca va arribar en un vaixell i es va colar pel clavegueram de la ciutat. Va aparèixer mort i va passar a decorar el sostre de la catedral gòtica abans de la gran làmpada de Gaudi. Sempre he somniat tenir-ne un penjant del meu gabinet. Un gabinet de curiositats sense un cocodril és com una casa sense gos.
A París estant, mentre fullejava la Gazette Druot […]

 0