Monthly Archives: setembre 2010

Entrevista de Josep Maria Espinàs

27/09/2010|

L’escriptor Josep Maria Espinàs entrevistava el 13 de juny del 1992 Artur Ramon.Recuperem aquesta entrevista que explica molt bé el nostre ideari

Accés al video de TV3

 0

Exposicions interessants per a la tardor

27/09/2010|

Accés al video de TV3

 0

Pinacoteca imaginaria (1)

23/09/2010|

Una imatge val més que mil paraules. Veig la fotografía a vol d’ocell en blanc i negre de André Malraux en el seu escriptori i al terra un trencaclosques d’imatges que conformen un Museu Imaginari, el seu. M’inspiro en Malraux, ara, concretament en el llibre Musée Imaginaire que publicaria amb Skira el 1947 fent part de la trilogía Psychologie de l’art per a encetar  aquesta sèrie d’estiu amb diverses columnes dedicades a una pinacoteca imaginaria, ideal.
Imaginem-nos un edifici que no cal que sigui massa gran, ni estigui dibuixat per la mà d’un arquitecte famós. Penso en un espai íntim com […]

 1

Pinacoteca imaginaria ( i 2)

23/09/2010|

La nostra pinacoteca començarà amb les pintures medievals que provenen de petites basíliques pre-romàniques escampades pel nostre territori. Fixem-nos per exemple, amb la Parabola de les deu verges, les celebres donzelles de sant quirze de Pedret,- cinc de prudents i cinc d’insensates-,  i en els colors vius amb els que foren pintades. Cobrien la volta d’una capella lateral de la petita basílica de creu romana de sant Quirze de Pedret, a Cercs, tocant Berga. Mirem-les ara en les sales del nostre museu. Han perdut part del seu encanteri natural però conserven llur bellesa hierática i s’imposen aquests colors naturals, orgànics, […]

 0

Pinacoteca imaginaria ( i 3)

23/09/2010|

Portarem també a la nostra pinacoteca una obra que vaig mirar durant hores ens els meus anys londinencs. Es tracta  de l’”Al·legoria del triomf de Venus” de Bronzino de 1540. Quadre d’un missatge iconogràfic complexe que només Panowsky va saber desentrellar: es veu Cupid abraçant Venus, qui sosté una poma i una fletxa: ofereix la poma al nen mentre li amaga la sageta, poser suggerint la idea de dolç però perillós. A l’esquerra hi ha una dona vella, disgustada, que es frega els cabells: és la Gelosia. A la dreta hi ha un putto llançant roses, amb una polsera a […]

 0

Pinacoteca imaginaria (i 4)

23/09/2010|

Arribats aquí, sóc conscient que en aquesta meva però també vostra pinacoteca imaginaria hi falten grans noms, grans obres de la història de l’art. Però no ens enganyem aquesta no és una sèrie d’estiu dedicada al hit-parade de la història de la pintura sinó una tria personal guiada pel meu gust i el record d’obres vistes. Trobareu a faltar el Perugino o el Rafael potser, els arquitectes del món visual clàssic del Renaixement i Miquel Àngel,l’escultor que pinta passant la pàgina de l’ideal de bellesa per obrir la del Manierisme. No hi és el Greco tampoc, el més italià dels […]

 0

Pinacoteca imaginaria (i 5)

23/09/2010|

No recordo qui va dir que el segle dinou havia recollit tota l’essència de la pintura i l’havia portat al súblim. Després del dinou calia començar de nou. La història de la pintura segueix una evolució ininterrompuda i previsible en la que uns llenguatges es nodreixen dels anteriors per tornar-se a afirmar. El segle XIX no s’entén sense la tradició acumulada i, encara que ara no estigui massa de moda, tindrà algunes sales dedicades en aquesta pinacoteca virtual que es mou per les qüalitats i les recerques personals i no pel que segueixen uns quants ramats de nous-rics.

De tot el […]

 1

Pinacoteca imaginaria ( 6 i últim)

23/09/2010|

Les darreres sales de la nostra pinacoteca estaran dedicades a l’art del segle XX i el que queda de l’art del segle XXI. Picasso és qui millor explica el seu segle. En un sol artista hi trobem tots els moviments: del primer modernisme a l’expressionisme quasi abstracte d’Avignó, passant pel classicisme, el cubisme, and so on. Picasso és el monstre que debora tot el seu temps. Millor, ell sol és espai i temps. Després d’ell, molt pocs: potser Pollock i Rothko als Estats-Units. Abans que ell, Cezanne que anuncia tot el que vindrà. Sense Cezanne no podriem entendre el cubisme, […]

 0