Ginkgo Biloba

L’anunciat del meu article no és el nom d’un escriptor japonès que aviat li donaran el Nobel de literatura o el d’un artista xinés subversiu que omple els museus d’art contemporani amb tones de pipes. No, es tracta de l’exòtic i bell nom d’un arbre que va arribar a Europa el 1727 procedent de Xina […]

Artur Ramon presenta ‘Nada es bello sin el azar’


Petit inventari de carrers literaris

Passo quatre vegades al dia pel carreró de Francesc Pujols darrera el Decathlon de Canuda i penso que és un homenatge discret al pensador genial de la Torre de les Hores de Martorell. Quan arribo a casa busco com estan representats els nostres millors escriptors en els carrers de la ciutat. Així,  Josep Pla, el […]

Peatges catedralicis

Acostumo a arribar als llocs amb temps. Fa una setmana entrava a Girona dues hores abans de la conferència que donava al Caixaforum sobre els paisatges de la col·lecció Thyssen. Vaig pensar omplir aquell temps d’espera visitant el casc antic de la ciutat on feia anys hi havia anat sovint per a decorar l’apartament de […]

Hotels fashion-victims

Quedo a sopar amb un amic que ve de Nova York i per no moure’ns, – ell pateix els efectes devastadors del jet-lag– quedem al restaurant del seu hotel a l’Eixample. Em diu que s’ha equivocat. Buscava un hotel autèntic barceloní- mentre ho comenta em demano si existeix-  i s’ha trobat amb un que podria […]

Piranesi: diez claves para comprender su cerebro negro

Una imagen vale más que mil palabras. Conozcámos a Piranesi a través del retrato que grabó Felice Polanzani en 1750. Sorprende la mirada del artista dentro de un busto de emperador romano. Siempre he pensado que Piranesi dictó el retrato y por eso se define en letras esculpidas en el friso: “JO. BP PIRANESI/ VENET […]

La col.lecció Carmen Thyssen al MNAC

Un dia de juny de 2006 vaig  dinar amb  l’alcalde Xavier Trias quan era el líder de l’oposició municipal perquè en Quim Forn, el qual també hi va assistir, m’havia dit que volia conèixer algunes possibles propostes entorn del món de l’art a Barcelona i amb molt de gust li vaig suggerir les que pensava […]

Jessica Lange

El 1976 només tenia nou anys però vaig quedar bojament enamorat d’una actriu sortida de la gran pantalla. Una dona rossa i sensual (llavors tenia vint-i-cinc anys) que vestida de blanc jeia en el palmell gegant de la mà negre de King Kong. M’agradava el seu nom d’estrella: Jessica Lange. L’aparició de la Lange a […]