Yearly Archives: 2014

Josep Pla, La vida lenta

15/12/2014|

Vaig heretar del meu avi Artur parts dels quaranta-cinc volums de les obres complertes de Josep Pla editats per Destino. No entenc,-coses de l’atzar-, perquè em van arribar incomplets quan recordo la col·lecció sencera a casa seva. He estat deu anys comprant volums solts als llibreters de vell per poder fer-me de nou amb el conjunt, tot i sabent que un dia sortiran els llibres extraviats de qualsevol dels magatzems de casa. Però m’agraden com a objectes: volums vermells amb paper de bíblia que fan olor de passat i que llegeixo àvidament els caps de setmana. Josep Pla és un […]

 1

Dues dècades per acabar un quadre de la família reial

03/12/2014|

 0

Van der Weyden

29/11/2014|

Sopant a Madrid amb uns amics va sorgir la recurrent qüestió: si poguessis quin quadre del Museu del Prado t’enduries?. Vaig dubtar uns segons i de seguida em va venir a la memòria el quadre davant del qual em quedo més estona aturat, anestesiat: el Davallament de Roger van der Weyden. Poques vegades com aquesta la pintura ha aconseguit la tridimensionalitat de l’escultura. La composició es perfecte, equilibrada, simètrica. I el mestre de Tournai la resol amb una tècnica primorosa, de miniaturista. Mai no em canso de mirar els fragments d’aquesta gran narració emotiva: les llàgrimes transparents com cristalls caient […]

 0

‘Barcelona, zona neutral (1914-1918)’, a la Fundació Joan Miró

18/11/2014|

 0

Erri de Luca, la memòria com una pedra en un corrent

14/11/2014|

Dels meus dies a Nàpols torno amb un nou autor a la maleta. L’escriptor Erri de Luca, el més brillant de la seva generació. Enrico de Luca, fou batejat literàriament com a Erri en honor a un avi seu nord-americà, de nom Henry.

Va néixer a Nàpols el 1950 i quan tenia divuit anys es va traslladar a Roma, on va militar en un partit d’esquerra radical. Després de treballar en diversos oficis va debutar tard a la literatura, el 1992, amb Aceto, arcobaleno, quan passava dels quaranta anys, i des de llavors ha estat un cronista de la vida napolitana. […]

 0

Conèixer a Gabo: honor o gust?

13/11/2014|

Mai oblidaré el dia que vaig conèixer a Gabriel García Márquez. Es va produir a la tardor de 1997 a la galeria i va venir acompanyat de la seva dona i el matrimoni Feduchi. El motiu de la trobada era visitar la mostra de la Leticia Feduchi, filla dels amics de Gabo, que llavors exposàvem. Ja m’havia llegit molts dels seus llibres i, com tants lectors d’arreu del món, admirava la seva prosa frondosa, els seus relats màgics, l’adjectiu precís, els inicis dels seus llibres que t’atrapen i no et deixen. El personatge darrera de l’autor em va interessar menys […]

 0

Renoir

12/11/2014|

Fins fa poc pensava Renoir era el pintor que menys m’interessava dels impressionistes. La meva opinió venia donada per tants renoirs dolents vistos a les darreres sales dels museus, retrats de dones americanes riques i nus i bodegons fets mecànicament, repeticions de formules establertes. Una exposició retrospectiva que vaig veure fa dos anys al museu de Cleveland em va reconciliar amb el mestre francès. Allí s’hi exposaven els seus millors quadres i vaig poder admirar la seva pintura deliqüescent i vaporosa, l’arquitectura de les obres basada en el color que brolla en plein air i no en el dibuix, el […]

 0

I.lustres ignorants

12/11/2014|

Quan escric des del meu escriptori de la muntanya d’ametistes busco la complicitat de la mirada del gran Charles. Baudelaire, sí, Charles Baudelaire en la foto que li va fer Etienne Carjat: rostre seriós, mirada de geni, prepicassiana amb els ulls que es claven com agulles, llacet de bohemi. Es la millor foto del poeta, millor que les que li va fer Nadar, el gran fotògraf del seu temps que va eclipsar a Carjat. Alguns amics quan em venen a buscar em pregunten si el retrat de Baudelaire és el meu avi però no m’estranya perquè avui ningú no sap […]

 0

Fontcuberta

12/11/2014|

Entre els meus trajectes urbans qüotidians, la plaça Isidre Nonell em queda sovint de pas. Sempre m’ha agradat el seu espai quadrat, de trobada, un indret que està entre l’àgora clàssica i el backstage de l’edifici racionalista del Col.legi d’Arquitectes. En els darrers anys he vist com la plaça que porta el nom d’uns dels meus pintors preferits evolucionava de manera positiva, orgánica, es feia sòlida, s’urbanitzava com ho amb el temps molts espais de les ciutats.

Travessant la plaça molts cops m’he preguntat què hi ha darrera del mur?. Fa poc vaig saber que hi ha una casa amb […]

 0

Refundar el MNAC

12/11/2014|

Julio Cortázar decía que organizar una biblioteca es un ejercicio de critica literaria. Lo mismo pasa con un museo. Así, parafraseando al autor de Rayuela, organizar un museo sería pues un ejercicio de crítica artística. Desde que Pepe Serra llegó al MNAC hace dos años y medio ha vivido con una obsesión: transformar el discurso del museo para atraer a nuevos visitantes. Sabía que poco podía incidir en las colecciones antiguas sistematizadas por la arquitecta del edificio Gae Aulenti y recientemente mejoradas en disposición e iluminación por el anterior equipo dirigido por Maite Ocaña. En cambio, en las colecciones de […]

 0