Van der Weyden

Sopant a Madrid amb uns amics va sorgir la recurrent qüestió: si poguessis quin quadre del Museu del Prado t’enduries?. Vaig dubtar uns segons i de seguida em va venir a la memòria el quadre davant del qual em quedo més estona aturat, anestesiat: el Davallament de Roger van der Weyden. Poques vegades com aquesta […]

Erri de Luca, la memòria com una pedra en un corrent

Dels meus dies a Nàpols torno amb un nou autor a la maleta. L’escriptor Erri de Luca, el més brillant de la seva generació. Enrico de Luca, fou batejat literàriament com a Erri en honor a un avi seu nord-americà, de nom Henry. Va néixer a Nàpols el 1950 i quan tenia divuit anys es […]

Conèixer a Gabo: honor o gust?

Mai oblidaré el dia que vaig conèixer a Gabriel García Márquez. Es va produir a la tardor de 1997 a la galeria i va venir acompanyat de la seva dona i el matrimoni Feduchi. El motiu de la trobada era visitar la mostra de la Leticia Feduchi, filla dels amics de Gabo, que llavors exposàvem. […]

Renoir

Fins fa poc pensava Renoir era el pintor que menys m’interessava dels impressionistes. La meva opinió venia donada per tants renoirs dolents vistos a les darreres sales dels museus, retrats de dones americanes riques i nus i bodegons fets mecànicament, repeticions de formules establertes. Una exposició retrospectiva que vaig veure fa dos anys al museu […]

I.lustres ignorants

Quan escric des del meu escriptori de la muntanya d’ametistes busco la complicitat de la mirada del gran Charles. Baudelaire, sí, Charles Baudelaire en la foto que li va fer Etienne Carjat: rostre seriós, mirada de geni, prepicassiana amb els ulls que es claven com agulles, llacet de bohemi. Es la millor foto del poeta, […]

Fontcuberta

Entre els meus trajectes urbans qüotidians, la plaça Isidre Nonell em queda sovint de pas. Sempre m’ha agradat el seu espai quadrat, de trobada, un indret que està entre l’àgora clàssica i el backstage de l’edifici racionalista del Col.legi d’Arquitectes. En els darrers anys he vist com la plaça que porta el nom d’uns dels […]

Refundar el MNAC

Julio Cortázar decía que organizar una biblioteca es un ejercicio de critica literaria. Lo mismo pasa con un museo. Así, parafraseando al autor de Rayuela, organizar un museo sería pues un ejercicio de crítica artística. Desde que Pepe Serra llegó al MNAC hace dos años y medio ha vivido con una obsesión: transformar el discurso […]

Constable

Vaig arribar tard i malament a comprendre al pintor britànic John Constable per culpa d’una mala professora de l’Institut que pronunciava el seu nom reforçant la paraula que en anglès significa taula mentre el matava en quatre traços de pintor realista sota l’ombra del modern i abstracte Turner. Ha fet molt mal aquesta manera d’explicar […]

El nou Museu d’Art de Catalunya

Llegeixo els Darrers escrits de Joaquim Folch i Torres a Destino i m’adono que som allà on érem. Es queixa en plena postguerra de la inaccessibilitat del Museu d’Art de Catalunya i proposa uns serveis públics eficaços que permetin que la gent hi arribi. Pujo al museu amb transport públic i és una excursió. Visito […]

Casagemas redescubierto

En su línea de recuperar artistas catalanes poco conocidos por el gran público el Museu d’Art de Catalunya propone la exposición Carles Casagemas. L’artista sota el mite (octubre 2014- febrero 2015). Comisariada por el experto picassiano Eduard Vallés, la muestra de pequeño formato se concentra en dar a conocer y poner en valor a uno […]

‘Il Cristo Velato’, de Giuseppe Sanmartino

En la meva llista de desitjos, d’indrets i d’obres que vull veure abans de morir hi havia en els primers llocs l’escultura de Giuseppe Sanmartino Il Cristo Velato, del 1753, que es pot visitar a la capella de San Severo, a Nàpols. Fa pocs dies vaig acomplir el desig. L’escultura està al bell mig d’una […]