Yearly Archives: 2015

El mecanismo de la perplejidad

15/12/2015|

Desde tiempos remotos, el arte se activa a través de la atracción que la obra suscita en el espectador como un imán. Es lo que el profesor Jaime Barrachina tan bien denomina el mecanismo de la perplejidad, es decir, la capacidad que tiene una obra para desencadenar un sentimiento de extrañeza que nuestro cerebro no puede ubicar en ningún cajón. A través de este mecanismo se genera la admiración por lo singular y el anhelo de posesión. Desde los coleccionistas de reliquias de la Edad Media hasta los viajeros del Grand Tour, pasando por los creadores de cámaras de curiosidades […]

 0

Teoria dels cafes

15/12/2015|

Per mirar de conèixer el complicadíssim mecanisme psicològic de les persones hi ha una manera senzilla. Només cal fixar-se en com demanen el café. Els que son simples de mena demanen un café sol o un tallat, tot esperant que el cambrer porti allò concret que s’associa a les seves idees abstractes. En canvi, les persones més sofisticades, laberíntiques, complicades demanen el café amb tota mena d’instruccions d’ús, algunes a vegades fins i tot contradictòries: sol, llarg, semillarg, sol curt, amb llet desnatada, semidesnatada, sencera, que si llarg d’aigua o curt de café que si viceversa, que si amb […]

 0

Un viatger a Gant

15/12/2015|

Hi ha ciutat que, com passa amb certes dones, son més belles de nit. Quan cau el dia es maquillen amb la il·luminació que ve del terra i sembla que entris en l’escenografia d’un conte de Dostoievski entre la pluja fina com una carícia. L’endemà tot és gris i s’alça majestuosa la torre de la catedral de sant Baaf. A dins, en una capella petita hi ha una de les obres mestres de la pintura flamenca de tots els temps: el políptic de l’Adoració de l’Anyell Místic dels germans Van Eyck, 1432. Virtuosisme pictòric en la nova tècnica de […]

 0

“Un científic francès ha descobert que darrere de la ‘Monna Lisa’ hi ha un altre retrat”

12/12/2015|

Artur Ramon és un autèntic crac de l’art. És antiquari, col·leccionista i galerista, i avui ens ha parlat del descobriment que ha fet un científic francès: darrere de la “Monna Lisa” hi ha un altre retrat. També hem parlat de com s’ha de visitar un museu i dels museus catalans amb més valor artístic.

 0

Converses Catalunya Ràdio: entrevista

08/12/2015|

 0

Visitar sales d’exposicions sempre és una proposta interessant

03/12/2015|

 0

Fins el darrer fragment de vidre

25/10/2015|

Si Internet fos una gran ciutat, Facebook serien els seus Encants, un gran contenidor de la memòria on mil.lions d’usuaris aboquen les seves experiències, retransmeten en viu i en directe les seves vides amb aquest toc d’exhibicionisme tant contemporani. Entre tants missatges irrellevants, un dia pots trobar, com passa també als Encants, una perla. Això és el que em va passar fa uns dies quan un amic virtual, el nom del qual no donaré a conèixer, publicava: “Perdre algú es com topar-te contra una finestra de vidre. No sabies que estava allí fins que es va trencar en mil peces […]

 0

La casa de la vida de Mario Praz

24/10/2015|

Aún hoy en Italia no se puede nombrar el nombre Mario Praz (Roma, 1886-1982),- uno de los connoisseurs más destacados del siglo XX-, sin que te miren mal. Su nombre va asociado a la mala fortuna y suele acompañarse con los adjetivos del innombrable, el maligno o il jettatore que en italiano significa gafe ¿De dónde venía esta mala fama?. Quizás por su aspecto siniestro, con cara de gremlin, o por haberse dedicado a temas relacionados con la carne, la muerte y la literatura romántica o por haber sido una de las únicas personas del mundo que sufrió un accidente […]

 0

El Museu Picasso exposa ‘La passió grequiana de Picasso’

22/10/2015|

 0

Flaubert, perquè la lectura dels clàssics mai no dece

11/10/2015|

L’estiu és el millor moment per lle- gir un clàssic. Fa uns anys em vaig empassar Ulises, de Joyce, i enguany he optat per Flaubert. Vaig comen- çar per Bouvard i Pécuchet, una obra inacabada, densa, interessant. Vaig quedar seduït per la història d’aquests dos amics desastrosos i per la narrativa del mestre de Ruan que avança, segura, com el cabal d’un gran riu francès.

Com un Déu forense, Flaubert dissec- ciona les ànimes dels seus pobres personatges, especialment les dones, que tracta amb displicència misògina. Ajusta les frases que es ramifiquen com els arbres, busca els adjectius perfectes i poleix […]

 0