Analogies i Upart. El perquè de dues idees…

A vegades les idees no veuen la llum fins molt temps després de quan les vas tenir. Necessiten un procés de gestació lent, una maduració que va més enllà dels nou mesos reglamentaris. Quan estudiava a Londres vaig veure una mostra que no he oblidat mai: Drawing the line a la Hayward Gallery on es proposava un recorregut pel dibuix de tots els temps a través del diàleg per temes, estils, grafismes, etc. Així un Ingres convivia al costat d’un Picasso com un Dürer al costat d’un Hockney. Des de llavors vaig saber que un dia faria una exposició similar però ampliant el camp de treball i no limitant-me només en el dibuix sinó utilitzant les obres pròpies de l’antiquari: pintura, ceràmica, vidre, mobiliari, etc. Sempre vaig tenir clar que una exposició així un dia veuria la llum. Han passat quasi vint anys entre la gènesi del projecte i la seva realització, entre la meva visita a la Hayward i Analogies. Quasi vint anys on he anat aprenent noves coses a base de mirar, de mirar i llegir molt. Gracies a aquest aprenentatge hem pogut establir els paral·lelismes pertinents entre obres de diferents períodes, obres que, enllà de l’espai i del temps, es relaciones adequadament, fluidament. I no és fàcil aconseguir-ho perquè les obres s’han de relacionar bé, no de manera forçada i perquè les obres van ser creades individualment, no per anar juntes.

Avui Analogies veu la llum quasi al mateix temps que Upart BCN, un espai independent, Boters 6, principal, però annexe al nostre establiment, portat per Anna Renau i Marta Forn i obert a iniciatives diverses.

Upart BCN és el simulacre perfecte d’una llar, un espai que convida al visitant a la reflexió, al debat, a les idees. Neix amb la voluntat de ser un oasi singular en la selva d’una ciutat massa uniformitzada, turistitzada. Un espai per a compartir experiències i coneixements. Un lloc per trobar-se, per retrobar-se. Un pis amb continguts propis i amb compromís cultural. Upart BCN i Artur Ramon Art son una analogia més, son la metàfora justa, concreta i alhora abstracta, de l’analogia. Dos espais independents però que dialoguen, que funcionen igual de bé sols que separats, tot i que units es reforcen, un diàleg, uns vasos comunicants, un joc de miralls.

 

Artur Ramon Navarro