La història rocambolesca del quadre “Sant Jeroni penitent” de Caravaggio

Parlem del pintor italià Caravaggio amb Artur Ramon i Pere Laplana, director del Museu de Montserrat, on hi ha exposat el quadre “Sant Jeroni penitent”.

La importància de l’ostra en la història de l’art, amb Artur Ramon

Artur Ramon ens ha explicat per què és important l’ostra, la seva simbologia i com s’ha representat l’ostra al món de l’art.

Falses sirenes a l’art

L’Artur Ramon acaba de publicar el llibre “Falsas sirenas son”, que explora el món imaginari de l’erotisme femení en la iconografia d’Occident des d’una òptica personal. Hem conegut una mica més el seu llibre i hem vist com la pintura té una plasmació directa en el cinema o la fotografia.

Com ha mostrat l’art l’amor quan hi ha molta diferència d’edat?

L’Artur Ramon ens ha explicat com s’ha mostrat en la històra de l’art l’amor quan hi ha molta diferència d’edat. A més, hem parlat amb Maria de la Pau Gener, que es porta vint anys amb la seva parella.

Per què la poma és la fruita més representada en la història de la pintura?

Hem descobert el paper que ha jugat la poma al llarg de la història de l’art amb el galerista Artur Ramon.

Com podem explicar l’art als nens?

L’Artur Ramon s’ha posat la bata de professor i ha explicat diferents obres artístiques a tres nens de 12 anys amb moltes inquietuds: la Malena, el Marc i el Santi.

Josep Pla, La vida lenta

Vaig heretar del meu avi Artur parts dels quaranta-cinc volums de les obres complertes de Josep Pla editats per Destino. No entenc,-coses de l’atzar-, perquè em van arribar incomplets quan recordo la col·lecció sencera a casa seva. He estat deu anys comprant volums solts als llibreters de vell per poder fer-me de nou amb el […]

Van der Weyden

Sopant a Madrid amb uns amics va sorgir la recurrent qüestió: si poguessis quin quadre del Museu del Prado t’enduries?. Vaig dubtar uns segons i de seguida em va venir a la memòria el quadre davant del qual em quedo més estona aturat, anestesiat: el Davallament de Roger van der Weyden. Poques vegades com aquesta […]

Erri de Luca, la memòria com una pedra en un corrent

Dels meus dies a Nàpols torno amb un nou autor a la maleta. L’escriptor Erri de Luca, el més brillant de la seva generació. Enrico de Luca, fou batejat literàriament com a Erri en honor a un avi seu nord-americà, de nom Henry. Va néixer a Nàpols el 1950 i quan tenia divuit anys es […]

Conèixer a Gabo: honor o gust?

Mai oblidaré el dia que vaig conèixer a Gabriel García Márquez. Es va produir a la tardor de 1997 a la galeria i va venir acompanyat de la seva dona i el matrimoni Feduchi. El motiu de la trobada era visitar la mostra de la Leticia Feduchi, filla dels amics de Gabo, que llavors exposàvem. […]

Renoir

Fins fa poc pensava Renoir era el pintor que menys m’interessava dels impressionistes. La meva opinió venia donada per tants renoirs dolents vistos a les darreres sales dels museus, retrats de dones americanes riques i nus i bodegons fets mecànicament, repeticions de formules establertes. Una exposició retrospectiva que vaig veure fa dos anys al museu […]

I.lustres ignorants

Quan escric des del meu escriptori de la muntanya d’ametistes busco la complicitat de la mirada del gran Charles. Baudelaire, sí, Charles Baudelaire en la foto que li va fer Etienne Carjat: rostre seriós, mirada de geni, prepicassiana amb els ulls que es claven com agulles, llacet de bohemi. Es la millor foto del poeta, […]

Fontcuberta

Entre els meus trajectes urbans qüotidians, la plaça Isidre Nonell em queda sovint de pas. Sempre m’ha agradat el seu espai quadrat, de trobada, un indret que està entre l’àgora clàssica i el backstage de l’edifici racionalista del Col.legi d’Arquitectes. En els darrers anys he vist com la plaça que porta el nom d’uns dels […]

Refundar el MNAC

Julio Cortázar decía que organizar una biblioteca es un ejercicio de critica literaria. Lo mismo pasa con un museo. Así, parafraseando al autor de Rayuela, organizar un museo sería pues un ejercicio de crítica artística. Desde que Pepe Serra llegó al MNAC hace dos años y medio ha vivido con una obsesión: transformar el discurso […]

Constable

Vaig arribar tard i malament a comprendre al pintor britànic John Constable per culpa d’una mala professora de l’Institut que pronunciava el seu nom reforçant la paraula que en anglès significa taula mentre el matava en quatre traços de pintor realista sota l’ombra del modern i abstracte Turner. Ha fet molt mal aquesta manera d’explicar […]