Pintor de la playa y el puerto

Los pescadores y los estibadores creados por Enric Pascual Monturiol (Barcelona, 1886-Nueva York, 1934) exhiben tal nobleza que a él se le considera el pintor de la exaltación del trabajo y del heroísmo de los humildes. Sus cuadros, principalmente elaborados en carbón y tinta, centran todo el protagonismo en figuras majestuosas no sólo por sus […]

Georges de La Tour, un mestre de la llum

Mentre tots estan visitant la fira de les vanitats a Madrid, me’n vaig al Prado a veure Georges de La Tour. Arribo a l’hora de la migdiada i no hi ha ningú. Una mostra monogràfica que aplega trentaun dels quaranta quadres coneguts del mestre de Lorena. La Tour simbolitza el triomf de la historiografia de l’art […]

La Razón

¿Quina bellesa?

‘Youth’, mirar sense tocar o la frustració del desig

  Des que vaig veure La gran belleza (2013), no he deixat de seguir a Paolo Sorrentino, un dels grans directors de cinema contemporanis. Ara ens arriba La juventud (Youth), que no aconsegueix els cims de la seva pel·lícula anterior però que és un poema visual sobre la brevetat de la vida, nostàlgia en estat pur. […]

El mecanismo de la perplejidad

Desde tiempos remotos, el arte se activa a través de la atracción que la obra suscita en el espectador como un imán. Es lo que el profesor Jaime Barrachina tan bien denomina el mecanismo de la perplejidad, es decir, la capacidad que tiene una obra para desencadenar un sentimiento de extrañeza que nuestro cerebro no […]

Teoria dels cafes

Per mirar de conèixer el complicadíssim mecanisme psicològic de les persones hi ha una manera senzilla. Només cal fixar-se en com demanen el café. Els que son simples de mena demanen un café sol o un tallat, tot esperant que el cambrer porti allò concret que s’associa a les seves idees abstractes. En canvi, les […]

Un viatger a Gant

Hi ha ciutat que, com passa amb certes dones, son més belles de nit. Quan cau el dia es maquillen amb la il·luminació que ve del terra i sembla que entris en l’escenografia d’un conte de Dostoievski entre la pluja fina com una carícia. L’endemà tot és gris i s’alça majestuosa la torre de la […]

Fins el darrer fragment de vidre

[:ca]Si Internet fos una gran ciutat, Facebook serien els seus Encants, un gran contenidor de la memòria on mil.lions d’usuaris aboquen les seves experiències, retransmeten en viu i en directe les seves vides amb aquest toc d’exhibicionisme tant contemporani. Entre tants missatges irrellevants, un dia pots trobar, com passa també als Encants, una perla. Això […]

La casa de la vida de Mario Praz

Aún hoy en Italia no se puede nombrar el nombre Mario Praz (Roma, 1886-1982),- uno de los connoisseurs más destacados del siglo XX-, sin que te miren mal. Su nombre va asociado a la mala fortuna y suele acompañarse con los adjetivos del innombrable, el maligno o il jettatore que en italiano significa gafe ¿De […]