Caravaggio revolucionari de la pintura

Artur Ramon analitza el paper de Caravaggio en la història de la pintura

La galeria que regenta Artur Ramon (Barcelona, 1967) al carrer de la Palla, al cor del barri gòtic, és un referent en el món de l’art i de les antiguitats. Per encàrrec del Museu de Montserrat, el reconegut historiador dirigeix les jornades d’estudi del quadre de Caravaggio que custodia l’equipament abacial que se celebraran els dies 2 i 3 de juny.

Quin és el paper de Caravaggio en la història de la pintura?

Caravaggio va canviar la manera de pintar i va protagonitzar dues grans revolucions. Una és la recerca de la veritat. Sí, fins aleshores es pintaven els pastors d’un quadre sobre l’adoració de Jesús amb vestits de noble, ell ho va fer amb figures amb els peus bruts. Per dir-ho d’una manera gràfica, va trencar la vitrina dins la qual hi havia la pintura anterior a ell. I va fer servir prostitutes per pintar verges, i pobres per representar els sants. L’altre aspecte és la llum: Caravaggio creia que la pintura havia de tenir relleu, com l’escultura. Els artistes importants canvien el curs de la seva època: Caravaggio i Picasso són els dos grans revolucionaris de la pintura.

Va influir en la seva època?

Caravaggio va morir el 1610, i durant el segle XVII a tot Europa es va pintar com Caravaggio. Però el gust va canviar i la seva figura va caure en l’oblit. Per això el pare Ubach va poder comprar barat al principi del segle XXX un quadre com aquell, perquè no els volia ningú els quadres caravaggians. De fet, Ubach el va adquirir perquè era un Sant Jeroni, el patró dels biblistes, i ell n’era un. A més, no estava destinat a cap museu sinó a guarnir el monestir. El neoclassicisme va soterrar Caravaggio.

Un pintor majúscul. Però en l’esbós biogràfic que vostè va incloure al llibre «Sant Jeroni penitent de Caravaggio» (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2014) explica que l’artista va tenir èpoques de malviure.

Per què va patir pobresa Caravaggio? Rembrandt, Rubens i Velázquez són els tres grans pintors de l’època i van treballar per diferents corts reials. Caravaggio, que va morir als 36 anys, anava contra el dogma estètic imperant, i el 1606 es va convertir en fugitiu de la justícia perquè va cometre un assassinat. Caravaggio va ser un outsider i és un miracle que arribés a fer tota l’obra que va fer.

La posteritat ha estat més afortunada que la seva vida.

La seva biografia té un punt romàntic que ha contribuït al mite. Caravaggio va morir el 18 de juliol del 1610, i el dia 31 del mateix mes el papa Pau V va expedir la carta de perdó sense saber que el destinatari ja no la podria rebre.

Encara hi ha l’esperança de trobar un Caravaggio desconegut o que no s’ha pogut localitzar?

El somni de trobar un Caravaggio és un dels grans mites dels antiquaris, però crec que és més fàcil que et toqui l’Euromillón que no pas localitzar un quadre seu. Jo crec que n’apareixeran, que hi pot haver descobertes. Què va passar amb els Caravaggio que custodiaven els nazis quan van entrar els russos? L’any passat es va presentar en públic un quadre que representa Judith decapitant Holofernes, però hi ha dubtes que l’autor sigui en Caravaggio.

Hi ha alguna troballa recent?

Quan Caravaggio va arribar a Port’Ercole, poc abans de morir, duia una pintura de la Magdalena, però no se sabia on havia anat a parar. El 2014, aquesta pintura va aparèixer en una col·lecció europea, i l’experta Mina Gregori, presidenta de la Fundació Roberto Longhi, va confirmar que era la Maria Magdalena en èxtasi.

Fins i tot, pot haver-hi noves atribucions, com va passar amb el Sant Jeroni montserratí.

A Sevilla tenien El martiri o la crucifixió de Sant Andreu, però algú va considerar que no era de Caravaggio i el va comprar el Museu d’Art de Cleveland, als Estats Units, el 1976. És un cas de negligència.

Hi ha altres Caravaggio a l’estat, sense comptar el que mostren al Museu de Monserrat?

N’hi ha tres, i tots són a Madrid: el David i Goliat, del Museu del Prado; la Salomé, que tenen al Palacio Real; i la Santa Caterina, que conserva el Museu Thyssen. Hi ha un Sant Joan Baptista, a Toledo, l’atribució del qual no està clara. El quart Caravaggio de l’estat és el de Montserrat, l’únic a Catalunya.

 

Accés article

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>