Carta des d’Aquisgrà

De Maastricht a Aachen (antigament Aquisgrà) hi ha la mateixa distancia que de Sitges a Barcelona. Fa fred i hi ha neu a les voreres de l’autopista de quatre carrils i velocitat il•limitada. Arribo a mig matí i la ciutat no pot amagar la seva història: barris nous encerclant un centre històric. Els desastres de la guerra.

La capella palatina de Carlemany és una de les grans meravelles del món. Planta octogonal. Una arquitectura feta a l’escala de l’home. Ravenna al bell mig d’Europa, llàstima que els mosaics son dinoucentistes i és nota. També ho son els vitralls, destruïts a la Segona Guerra Mundial on van morir, fa menys de seixanta anys, mils d’ànimes pels carrers d’aquesta ciutat que ara recorro tranquil•lament. Dino ràpid en un Café perquè la visita guiada en anglès és a les dues. Un jove historiador acull el grup format per una vintena de persones i ens explica el monument de forma entretinguda i rigorosa alhora. Busca sovint el mot juste com diria Nabokov i no el troba perquè per molt que coneguis una llengua mai no acabes de filar tan prim. M’impressiona la gran lampara romànica i no cal dir els sarcòfags de Carlemany i de la Verge que son autentiques joies d’orfebreria medieval. Escultures d’or amb incrustacions de gemes i pedres precioses d’època romana. Mentre el guia cau en la temptació de donar dades irrellevants sobre les mesures de les coses que veiem, m’apropo al púlpit i m’adono que sobre l’àguila de bronze representant l’evangelista Joan hi ha un ratpenat que simbolitza el dimoni. Quan posaven la santa Bíblia al faristol, el ratpenat quedava atrapat per la bondat del llibre sagrat i la representació iconogràfica del evangelista. Pugem al primer pis on hi ha el tro de l’emperador, una construcció de marbre senzilla i enigmàtica que està en procés de restauració i només podem imaginar a través de grans fotografies. Sembla que estem a Itàlia, país on havia fet molts quilometres per no poder veure monuments que estaven in restauro. No costa massa imaginar l’emperador assegut al tro, un home extraordinàriament alt i fort, vestit amb els millors teixits i amb els cabells recollits per una diadema com el darrer dels emperadors romans. A sota la multitud mirant al cel.
Recorro el tresor de la capella i em trobo amb les millors peces de l’orfebreria medieval que pots trobar arreu. Grans tresors romànics que guarden relíquies dels sants. A l’Edat Mitja el mercat de relíquies deuria ser enorme i en els nostres temps els arqueòlegs i historiadors penetren les tombes amb les eines més sofisticades per desentrellar la història. Així sabem que en el sarcogef de Carlemany només hi ha noranta quatre ossos i en el de la Verge hi ha peces tèxtils que daten dels primers temps de Crist i pol•linitzades, amb la qual cosa podrien ser de Jerusalem.
Surto d’Aquisgrà pensant que estic al bell mig del bressol d’Europa i he tingut la sort de veure els fonaments de la construcció europea que Carlemany va dissenyar emmirallant-se amb el passat romà. Del nostre passat no queda res, ni la més lleu esgarrifança d’una civilització perduda. Europa és una metàfora del no rés com els nostres temps ens expliquen diàriament, tan sols una moneda única. On està el somni de Carlemany?. Soterrat sota les fredes pedres d’Aquisgrà, ara Aachen…

Artur Ramon i Navarro

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>