Cartes des de Maastricht

Carta 5 i última

21/03/2014|

19.03.14

21.03.14

Le Virage és el restaurant que més m’agrada a Maastricht. Una barreja de bistrot francès i taberna holandesa on se serveix un menjar casolà, cuinat com abans, com ho feien les àvies. Amanides i peix o carn amb patates fregides amb oli d’oliva i no banyades amb mantega com ho acostumen a fer aquí.  No es compliquen la vida. Agraeixo no haver de menjar coses rares servides en tubs propis del laboratori del Dr Frankenstein. També em reconforta no haver de sentir el cambrer cada dos per tres descrivint-me el plat perquè acostumo a anar amb amics o clients o […]

 4

Carta 4

18/03/2014|

17. 3. 14

18. 3. 14

Llegeixo atentament la crítica que sobre la fira fa The New York Times. La primera reflexió inevitable és sobre la qualitat periodística. Qui firma la crònica a la pàgina 10 de cultura d’avui dilluns 17 de març, Scott Reyburn, s’ha passat dos dies prenent notes pels stands i sap del què escriu. Es  un especialista que coneix el món de l’art per dins i per tant la seva peça no és un copy-paste de la informació que et dona el gabinet de premsa de TEFAF i de la qual la majoria dels mitjans van repetint com […]

 2

Carta 3

16/03/2014|

15.3.14

16.3.14

Per anar a agafar el vehicle travessem cada dia el parc on els cirerers comencen a florir. Sembla com si la naturalesa estigui en un moment de primavera interruptus, en crisi, seguint el criteri de Gramsci: “un món que s’està morint i un que encara no ha nascut”. Ell ho aplicava a la societat però jo ho observo en la naturalesa, aquest fragment de vida que només puc admirar en els vint minuts que camino al matí. Sento enveja insana, perquè mai no és sana, de Thoreau i la seva vida contemplativa. La resta del meu temps el passo en […]

 3

Carta 2

14/03/2014|

Del 11.3 al 13.3

Caríssims amics,

He tingut dos dies de treva mentre el comitè d’experts inspeccionava les obres de la fira i he aprofitat per llegir i escriure mentre a Maastricht feia un sol radiant impropi per l’època. He aprofitat per fer el que més m’agrada per l’ordre que ho he escrit. No paro de llegir a Henry Daniel Thoreau, un escriptor nord-americà del segle XIX que es va refugiar en el transcendentalisme. Un visionari que escrivia en una cabana a Walden Pond prop del llac i que observava la naturalesa. Va lluitar per a abolir l’esclavitud i els seus llibres […]

 2

Carta 1

11/03/2014|

9.3.14

10.3.14

Caríssims amics,

Els últims versos d’Antonio Machado a Cotlliure van ser: “estos dias azules y este sol de la infancia” escrits a llapis en un paper arrugat. Ho llegeixo en un article de El País mentre ens enlairem de l’aeroport de El Prat rumb a Brussel·les. El dia és blau, pre-primaveral i el sol hagués pogut ser el de la meva infantesa,sí. Des de la finestra de l’avió es desplega una cartografia irreal, trossejada, com un collague de volums grisos i vermellosos banyats per una llum de truita a la francesa. És Barcelona. La ciutat que diu l’alcalde en una entrevista avui que […]

 3