Dibuixar Manhattan 2014

Dia 5:

03/02/2014|

2.1.14 

Últim dia a la galeria (quin rodolí m’ha sortit sense proposar-m’ho). Això s’acaba, sí, i s’acabaran aquestes cròniques fins l’any que ve, si Déu ho vol. Surto per dinar i em trobo creuant Madison i la 80 a Woody Allen que va acompanyat de la que va ser filla adoptiva i ara és la seva exòtica dona. Va parlant amb aquella veu que hem sentit mil vegades. L’acompanya també una dona alta, guapa i rossa que no puc identificar. No m’atreveixo a treure el mòbil i fer una foto. Estic al seu barri i em sembla impertinent. Miro el grup […]

 5

Dia 4:

01/02/2014|

30.1 .2014

Les ombres es retallen entre els edificis de maons marrons de Park Ave. Hem quedat amb una galerista privada que viu en un edifici amb porter amb gorra de plat, un home grassonet que deu parlar espanyol i que acaba de carregar un ram de roses en un cotxe tant brillant que les llantes reflexes l’acera encara nevada. Torno a veure les planxes taronges, miralls que ens deixen veure uns arbres romàntics, piranesians. Son al mateix lloc que estaven ahir al vespre. Mentre les torno a fotografiar (ahir van quedar amb poca llum) passa una dona vestida de pell […]

 3

Dia 3:

29/01/2014|

28.1.2014

Continuo escrivint i no em puc treure del cap el poeta Juan Gelman. Darrera les seves paraules hi ha esperança i diu molt d’algú que va perdre el seu fill i la seva jove durant la dictadura argentina i que no va defallir fins que no va trobar la seva neta quan ja era una dona. Per internet m’assabento que ha mort un altre poeta, el mexicà José Emilio  Pacheco, el qual vaig conèixer a la nostra galeria a través de Vicente Rojo. Un home reservat, un tímid amb pinta de savi despistat.  Es veu que s’ha posat de moda […]

 4

Dia 2:

26/01/2014|

24.1.14

The opening

Avui és el gran dia. Ja ho tenim tot preparat i per tant podem disposar del matí. Fa un dia radiant amb un cel Klein extraordinari. Bufa el vent i sento a la cara el vèrtex aquest de l’àrtic que a la tele parlen tot el dia. La CBS ha anunciat aquest matí que el temps serà “brutal cold” i no s’han equivocat massa. Quan fa tan fred al menys no neva.

Esmorzem amb la Marianne i una amiga seva que ens explica una història increïble. Es bibliotecària d’un institut i un dia, ara fa vint anys, va trobar-se un […]

 4

Dia 1:

24/01/2014|

22.1.14

Barcelona-New York

Escric aquestes ratlles al mig de l’oceà. Ja ha passat un any i tornem a Nova York per a exposar durant la setmana del dibuix amb la nostra amiga i no obstant sòcia Marianne Manley. Hem sortit amb dues hores de retard per culpa de la neu. El mes de gener Nova York és un simulare del Pol Nord i ens espera un fred propi d’una estació d’esquí. Per sort, no haurem de llogar botes, ni esquis, ni comprar el forfait, tot allò que detesto quan vaig a esquiar. No sé perquè sempre ens convoquen aquí en aquestes dates […]

 1