Dibuixar Manhattan 2013

Dia 11: The last day

03/02/2013|

Abans que toquin les sis aquí, les dotze a casa, em quedo sol al bell mig de la galeria, melancòlic i penso que tot plegat ha valgut la pena. Ha valgut la pena, sí, marxar d’un país com el nostre que es cau com els castells de sorra que fèiem de nens a la platja, cau perquè tot era una gran mentira, sense fonaments, cau amb  les darreres onades de l’opulència i del pensar-nos molt més del què érem. Ha valgut la pena viure aquest parèntesi com una alenada d’aire fresc en temps claustrofòbics. Ha valgut la pena gaudir de […]

 3

Dia 10:

02/02/2013|

Bon dia o bona nit. Estem immersos en la Super-Bowl, la gran competició de futbol americà que es viu amb la mateixa passió que una final de Champions. La Beyoncé ja ha cantat a capela,- precioses dents com perles-, i tot està preparat a New Orleans per a la gran final que serà diumenge a les 18pm. Estic dissenyant un pla alternatiu perquè no hi haurà ningú a la city, potser anirem a veure la bella Scarlett pujada al terrat de zenc a Brodway. S’ha d’anar, sempre, a contra-corrent…

Avui hem tingut molta activitat a la galeria: col·leccionistes, conservadors, col·legues. Ahir […]

 0

Dia 9: Madison

01/02/2013|

Com els primers dies, torna el fred polar, accentuat, avui, pel vent. Al carrer 64 em trobo amb un bloc de gel preciós, sembla una escultura d’una antiga civilització precolombina o el rostre tridimensional d’Avatar. Li faig una foto i una senyora surt d’un bar i corre cap a mi cridant perquè pensa que li estic posant una multa. Com un moment tant bell pot quedar interromput per una cosa tan prosaica?. Enfilo Madison i reconec a l’actor Jude Law, tot i les ulleres de sol i la gorra. Porta un abric blau marí i uns texans bons amb les […]

 8

Dia 8: The 5th Ave and so on

31/01/2013|

Del carrer 70 al 80 de la cinquena avinguda hi més mil-lionaris per metre quadrat que a Gaastad. A l’esquerra, el Central Park que té alguna cosa de zoològic abandonat. Sí, com si les bèsties haguessin marxat de sobte i només quedessin les gàbies. De fet, els esquirols segueixen saltant de branca en branca i son el simulacre perfecte del camp a la gran ciutat. A la dreta, les cases sòlides dels rics que veus com comencen el dia banyats en colònies bones. M’agrada com porten els gossos amb els seus anoracs apretats d’Hermes. N’hi ha un que porta uns […]

 0

Dia 7: Meatpacking

30/01/2013|

No podia començar millor el dia. Poso la tele mentre esmorzo i a la CBS apareix Jaqueline Bisset, una de les meves actrius preferides. M’agrada com ha envellit sense passar pel bisturí: una dona bella i intel·ligent. Reivindica la bellesa interior i té mèrit perquè ho fa en un programa que es diu “The doctors” a contra-corrent i al costat de dues dones tan operades que no es deuen reconèixer quan es miren al mirall. Recorda com el seu pare li va dir que la bellesa et ve donada per genètica i que calia que es formés com a persona. […]

 0

Dia 6: La Gala

29/01/2013|

Neva. Agafem un taxi groc que ens porta a Sotheby’s. Veiem el que se subhastarà els pròxims dies: pintura i dibuixos antics. Aquesta és la gran industria de l’art, nosaltres els artesans. Poc a poc, la industria ha anat desplaçant als artesans com les grans superfícies fan amb les botigues de barri. La subhasta juga amb unes armes que nosaltres no tenim, arriba allà on no arribem. Però nosaltres que ja som “marginals” com diu la meva amiga Gay només ens queda la passió per les obres i saber transmetre-la a través d’un gust i d’una manera de fer. No […]

 2

Dia 5: The Strand

28/01/2013|

Finalment ha pujat la temperatura i NY ja no és una nevera. Queda la neu i fa fred, tot i el sol que ens acompanya mentre passegem pel Central Park. Més enllà del Met,  hi ha vida. Bé, una alternativa a la veritable vida. Uns esquirols,- rates amb cua- pugen els arbres i els turistes els fotografien emocionats. Son els mateixos que faran cues per veure el museu en un dia fotografiant-ho tot per explicar-ho quan tornin. La vida a través de la pantalla del telefòn intel·ligent que porta un tonto…

 

 

Quan els nord-americans es posen cursis no hi ha ningú […]

 3

Dia 4: The Met

27/01/2013|

He decidit passar gran part del meu temps lliure al Met. Per tant, abans que obrís a les 9.30 ja fèiem cua aguantant unes temperatures pròpies del Pol Nord. M’he fet “member” del museu per un any ja que em surt millor que pagar els 25$ cada vegada de donació forçada. Es el doble llenguatge d’aquest país, la doble moral: l’entrada és gratis però et recomanen que paguis cada vegada que entres. A partir d’ara, la meva entrada és lliure en un any i no faig cua i si porto un acompanyant faig la donació que em vingui de gust.

Avui […]

 2

Dia 3: the opening

26/01/2013|

Abans d’arribar a la galería ens passem pel Met (The Metropolitan Museum of Art) que tenim a tocar. Em fascinen els subtítols de les exposicions. La de Matisse l’acompanyen amb l’ampulosa frase: “In search of true painting” ( a la recerca de la veritat de la pintura). Portat per la frase ampulosa visitem la expo que resulta tova i aburrida. Matisse m’agrada de 1906 a 1915, després és un pintor decoratiu que m’aporta molt poc. No m’emociona. A vegades sembla un pintor afeccionat i no coincideixo amb la seva manera d’escollir els temes: quasi sempre forçats, impostats, arbitraris. Es veritat […]

 2

Dia 2:

25/01/2013|

Caminem els setze carrers que ens separen de l’hotel a la “nostra” galeria durant vint-i-cinc minuts en els que recordo els esquimals. Fred àrtic, insofrible per una ànima, avui ja amb cos (per això noto més el fred), mediterrània. Arribem a la galeria que està en un cinquè pis com acostuma a passar a Manhattan. Un corredor estret emmoquetat i un ascensor molt lent però segur et porten a la Leigh Morse Fine Arts Gallery on ara exposem la Marianne Manley i un servidor.

Tot ja està preparat per el muntatge. Organitzar una exposició és un exercici de crítica artística. Tens […]

 0