Gabinet de Cursiositats

Georges de La Tour, un mestre de la llum

23/03/2016|

Mentre tots estan visitant la fira de les vanitats a Madrid, me’n vaig al Prado a veure Georges de La Tour. Arribo a l’hora de la migdiada i no hi ha ningú. Una mostra monogràfica que aplega trentaun dels quaranta quadres coneguts del mestre de Lorena. La Tour simbolitza el triomf de la historiografia de l’art en tant que va ser redescobert fa cent anys per Hermann Voss rescatant-lo de l’oblit de tres segles. Repasso el seu apostolat sobri, la vella d’ulls plorosos que prega mentre els músics es barallen, els dos vells menjant pèsols que vénen dels Carracci i es […]

 0

‘Youth’, mirar sense tocar o la frustració del desig

23/02/2016|

Des que vaig veure La gran belleza (2013), no he deixat de seguir a Paolo Sorrentino, un dels grans directors de cinema contemporanis. Ara ens arriba La juventud (Youth), que no aconsegueix els cims de la seva pel·lícula anterior però que és un poema visual sobre la brevetat de la vida, nostàlgia en estat pur.

Michael Caine interpreta un vell direc- tor d’orquestra retirat que passa les vacances en un balneari dels alps suïssos i es retroba amb un director de cine, interpretat per Harvey Keitel, amic seu que està filmant un testament vital. El llenguatge visual de Sorrentino és inconfusible: primers […]

 0

Fins el darrer fragment de vidre

25/10/2015|

Si Internet fos una gran ciutat, Facebook serien els seus Encants, un gran contenidor de la memòria on mil.lions d’usuaris aboquen les seves experiències, retransmeten en viu i en directe les seves vides amb aquest toc d’exhibicionisme tant contemporani. Entre tants missatges irrellevants, un dia pots trobar, com passa també als Encants, una perla. Això és el que em va passar fa uns dies quan un amic virtual, el nom del qual no donaré a conèixer, publicava: “Perdre algú es com topar-te contra una finestra de vidre. No sabies que estava allí fins que es va trencar en mil peces […]

 0

Flaubert, perquè la lectura dels clàssics mai no dece

11/10/2015|

L’estiu és el millor moment per lle- gir un clàssic. Fa uns anys em vaig empassar Ulises, de Joyce, i enguany he optat per Flaubert. Vaig comen- çar per Bouvard i Pécuchet, una obra inacabada, densa, interessant. Vaig quedar seduït per la història d’aquests dos amics desastrosos i per la narrativa del mestre de Ruan que avança, segura, com el cabal d’un gran riu francès.

Com un Déu forense, Flaubert dissec- ciona les ànimes dels seus pobres personatges, especialment les dones, que tracta amb displicència misògina. Ajusta les frases que es ramifiquen com els arbres, busca els adjectius perfectes i poleix […]

 0

La casa Masó a Girona

29/09/2015|

Creuo l’Onyar i penso en un paisat- ge de Rusiñol que vam vendre fa anys i ara penja al Museu de Belles Arts de València. Era una vista del riu presa més o menys on estic ara i la llum de truita a la francesa de finals de la tarda banyava les façanes de colors emmirallant-se a l’aigua. Arribo a la casa Masó, i el seu director, en Jordi Falgàs, em fa de Cicerone. S’atura el temps quan entrem a la casa que es construí entre el 1910 i el 1912, per a ell mateix, l’arquitecte Rafael Masó. Ha passat […]

 0

Joseph Cornell a Londres

19/07/2015|

Reconec que he conegut recentment i per atzar l’obra majestuosa de Joseph Cornell. Fa just un any, uns cosins em van deixar un pis a Lió i em vaig instal·lar quinze dies amb la meva família. Sobre la taula del menjador vaig descobrir un catàleg d’una exposició de Cornell no recordo a on i vaig quedar enamorat de les seves capses amb objectes trobats, dels seus jocs visuals, de la poesia del seu art surrealista i senzill. La setmana passada vaig tenir al sort de veure en directe a la Royal Academy de Londres,- Joseph Cornell. Wanderlust (fins el 27 […]

 0

El Gaudí de Rafael Argullol

05/07/2015|

Acaba de sortir del forn el darrer llibre del professor Rafael Argullol, Mi Gaudí espectral. Una narración (Ed. Acantilado). Seguint l’estela de Visión desde el fondo del mar que és l’aposta ferma per una escriptura en transversal que aglutina l’assaig, la biografia, la poesia i la novel.la, Argullol ens explica el seu Gaudí, és a dir, com la figura de l’arquitecte apareix i desapareix com una ombra al llarg de la seva vida. Dels primers records de nen a través dels seus familiars fins als darrers veient la Sagrada Família des d’un helicòpter, Gaudí i la seva arquitectura van prenent […]

 0

Paul Strand

22/06/2015|

Cau foc del cel blau de Madrid. Passejo per Recoletos després de veure la mostra de dibuixos de Carducho a la Biblioteca Nacional. Encara tinc la imatge del dibuix del diable amb cara de monstre i mans de Hulk , llapis carbó i clarió sobre paper blau, fixada en la retina quan ensopego amb una exposició de fotografies de Paul Strand a la Fundació Mapfre. Provinent d’una família de Bohèmia,  Strand va néixer a Nova York el 1890. Amb dotze anys el seu pare li va regalar la primera càmera i dos anys després coneixeria a Lewis Hine que feia […]

 0

Nostàlgia d’Itàlia

17/05/2015|

Vaig fer el Grand Tour –el viatge a Itàlia que tant va seduir els homes del segle XVIII–, però dos segles més tard. Guiat pel meu oncle, el pare Crisòleg, monjo benedictí de Montserrat, vaig voltar per tot Itàlia durant els millors deu anys de la meva joventut en un viatge d’estudis que res tenia a veure amb el turisme. Érem pròpiament viatgers, una espècie que ha estat malauradament desplaçada per l’home turístic. Llavors, a primers dels anys noranta, encara es podien visitar els museus i els monuments sense fer cues.

Entre els molts descobriments d’aquella època recordo la revelació de […]

 0

Barcelona a Ferrara

04/05/2015|

Quan arribes de nit a Ferrara t’adones que la pintura metafísica va néixer allà i no a París, com ens han volgut fer creure. Passegem dins d’un De Chirico de llums ataronjades. L’endemà el sol banya la façana del Palazzo dei Diamanti que acull la mostra La rosa di Fuoco: la Barcellona di Picasso e Gaudí. Una exposició comissariada pel prestigiós crític Tomàs Llorens que explica molt bé la nostra cultura visual a l’entorn del 1900. La Sagrada Família no és només Gaudí, també és Mir, i els dibuixos de Picasso

d’Els Quatre Gats vénen directament dels de Casas a la Sala […]

 0