Tres cròniques des de Londres

Dia 3

04/07/2013|

1.

La casa de Mrs Ward deu haver desaparegut menjada per la globalització. Sé que el seu fill Peter la va vendre quan el cos de la seva mare encara estava calent. Son les coses que passen amb els que viuen d’esperar, mai no fan res de bo però quan arriba el moment fan en dues setmanes el que no han fet en tota la seva vida. Aquesta especie de voltors els conec molt bé, els veig quasi cada dia i sempre sento una mena d’empatia impossible i estranya, melancòlica amb el finat. I sobretot desitjo que allà on sigui no […]

 2

Dia 2

02/07/2013|

1.

London bull. En una setmana passa tot el que no passa en un any. Cinquanta galeries exposant a Mayfair, Masterpiece i les exposions als museus: too much to see!. A més, una carrera de rem i Wimbeldon…Els hotels pleníssims, una hora d’espera en qualsevol restaurant sense reserva, els teatres del West-End fully book. No sé si m’agrada viure dins la gran metropolis amb cameres everywhere… Orwell es va quedar curt…

Surt el sol timidament entre uns núvols de Constable. A les 10 la galeria ja és oberta amb el seu staff jove i divertit. La Bess que ens reb cada dia […]

 2

Dia 1

30/06/2013|

1.

Per a mi tornar a Londres és sempre un viatge en el temps. És retrocedir vint-i-sis anys (horror: tempus fugit!) quan estudiava a Sotheby’s i vivia a casa de la Mrs Ward (epd) a 2, Adison Crescent, Holland Park, molt a prop del taller de Lucian Freud. Es el record d’aquella casa blanca, d’arquitectura clàssica de nata, post-victoriana que feia olor a té i melmelada de taronja amarga barrejada amb els àcars que vivien en la moqueta i aquells gossos ridículs i massa familiars. Allí vaig conèixer a persones que he deixat de veure com el Carlos Guillermo que sé […]

 2