El meu il.lustre i esportiu amic Xavier Gallego m’envia un correu electrònic amb un document adjunt que porta per títol: curiositats lingüistiques. Diu així:
”Ells diuen ‘perro viejo’ i ‘mosquita muerta’ allà on nosaltres diem: ‘gat vell’ i ‘gata maula’.La sort màxima de la rifa és un masculí ‘el gordo’, allà, i un femení, ‘la grossa’, aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui ‘Virgen’ i nosaltres que sigui ‘Mare (de Déu). Ells paguen ‘impuestos’, que ve d’imponer’, i nosaltres ‘contribucions’ que ve de ‘contribuir’.Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas’, mentre que els corresponents catalans són, només, uns ‘poca-vergonyes’.Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen ‘madera’ quan nosaltres toquem ‘ferro’. Allà celebren cada any les ‘Navidades’ mentre que aquí amb un sol ‘Nadal’ anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un ‘bon dia’ i una ‘bona nit’ cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días’ i ‘buenas noches’ diaris. Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen ‘morenos’ i nosaltres ‘rossos’, colors que s’oposen habitualment parlant dels cabells de les persones. Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment ‘almeja’ i aquí ‘figa’, mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol·lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d’obrir, en un cas, i, en l’altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells ‘hablan’ -i fan!- aquí ‘enraonem’, és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú ‘adiestran’ i aquí ‘ensinistrem’. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l’ensenyament sobre la ‘destra’ (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s’endevina rere cada mot d’una llengua, perquè la llengua és l’expressió d’un comportament col·lectiu, d’una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d’entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
Reenvia aquest missatge a tanta gent com puguis per tal de difondre les nostres idees i pensament”.

Així ho he fet.

Artur Ramon i Navarro

P.D. El fet d’enviar El Transversal dimarts sobre un tema d’actualitat té l’inconvenient de que la realitat distorsioni el missatge quan l’article veu la llum divendres vespre. Això m’ha passat amb les Paraules per Enaitz de la setmana passada. Com sabeu, el conductor assassí ha desestimat la demanda als pares de la víctima. No us càpiga cap dubte: no ho ha fet per remordiment o culpabilitat sinó per pressió mediàtica, per por a un ajustament de comptes. A més a més, de tots els adjectius que li dedicava, em faltava un: és un cagat…