NYCom els primers dies, torna el fred polar, accentuat, avui, pel vent. Al carrer 64 em trobo amb un bloc de gel preciós, sembla una escultura d’una antiga civilització precolombina o el rostre tridimensional d’Avatar. Li faig una foto i una senyora surt d’un bar i corre cap a mi cridant perquè pensa que li estic posant una multa. Com un moment tant bell pot quedar interromput per una cosa tan prosaica?. Enfilo Madison i reconec a l’actor Jude Law, tot i les ulleres de sol i la gorra. Porta un abric blau marí i uns texans bons amb les vores doblegades al revés. M’ha semblat baix. A la gran pantalla, tot és veu gran. El recordo a Closer, seduint la meravellosa Júlia. M’hagués agradat fer una copa al bar del Carlyle i que m’expliqués com és ella.

Creuo Madison i a l’alçada de la 74  i el terra canvia de color i la monotonia de l’asfalt esdevé un mosaic de formes abstractes. La meva socia m’explica després que just davant hi havia las Pearl’s Galleries on exposava Calder i que el dibuix del sòl està fet per ell. Fa uns anys ho van voler treure però els veïns s’hi van oposar i la veritat és que fa bonic, com el mosaic que a Barcelona l’Amadeu Bagués va demanar-li a Miró al bell mig de la Rambla, davant de la seva botiga el Regulador, avui Hotel Bagués. Està bé que els artistes participin en fer les ciutats més boniques.

IMG_3993

A les sis hem donat una recepció als amics de la Hispànic Society. La galeria s’ha omplert de gent variada i interessant. Una conservadora del Met em diu que el museu té tres milions d’obres i que hi treballen 2.000 persones. Parlo amb el pintor Hugo Fontela i coincidim en que Matisse és menys del que ens han dit. Un dissenyador de moda m’explica que en el barri que exposo hi ha l’old money i hi viuen els grands bourgois. M’he adonat que quan els newyorkers es volen posar esnobs parlen en francès. Al revés que fan alguns catalans que parlen castellà i utilitzen el català per fer la conversa un pèl més de la terra, la ruralitzen. Una senyora col·leccionista m’explica que la seva passió per tenir obres d’art l’ha concentrat en la doble “L”: learn and love. Em quedo amb aquesta idea. Aprendre i estimar, sí, sense esnobisme, sense fum, sense old money, sense grand-bourgois. Aprendre i estimar i veure i viure: art.

De nit, torno a casa, Madison avall, i miro els aparadors: Gucci, Prada and so on. Tot té una atmosfera irreal on els maniquis es confonen amb les dependentes que els arreglen. Miro al cel i tot plegat fa un aspecte de Gotham que meravella. Batman baixarà en qualsevol moment a recollir el tros de gel per portar-lo a casa si abans no l’agafat ja Sherlock Holmes que corre per aquí.

Continuarà