Dibuixar Manhattan Dia 9: Madison

NYCom els primers dies, torna el fred polar, accentuat, avui, pel vent. Al carrer 64 em trobo amb un bloc de gel preciós, sembla una escultura d’una antiga civilització precolombina o el rostre tridimensional d’Avatar. Li faig una foto i una senyora surt d’un bar i corre cap a mi cridant perquè pensa que li estic posant una multa. Com un moment tant bell pot quedar interromput per una cosa tan prosaica?. Enfilo Madison i reconec a l’actor Jude Law, tot i les ulleres de sol i la gorra. Porta un abric blau marí i uns texans bons amb les vores doblegades al revés. M’ha semblat baix. A la gran pantalla, tot és veu gran. El recordo a Closer, seduint la meravellosa Júlia. M’hagués agradat fer una copa al bar del Carlyle i que m’expliqués com és ella.

Creuo Madison i a l’alçada de la 74  i el terra canvia de color i la monotonia de l’asfalt esdevé un mosaic de formes abstractes. La meva socia m’explica després que just davant hi havia las Pearl’s Galleries on exposava Calder i que el dibuix del sòl està fet per ell. Fa uns anys ho van voler treure però els veïns s’hi van oposar i la veritat és que fa bonic, com el mosaic que a Barcelona l’Amadeu Bagués va demanar-li a Miró al bell mig de la Rambla, davant de la seva botiga el Regulador, avui Hotel Bagués. Està bé que els artistes participin en fer les ciutats més boniques.

IMG_3993

A les sis hem donat una recepció als amics de la Hispànic Society. La galeria s’ha omplert de gent variada i interessant. Una conservadora del Met em diu que el museu té tres milions d’obres i que hi treballen 2.000 persones. Parlo amb el pintor Hugo Fontela i coincidim en que Matisse és menys del que ens han dit. Un dissenyador de moda m’explica que en el barri que exposo hi ha l’old money i hi viuen els grands bourgois. M’he adonat que quan els newyorkers es volen posar esnobs parlen en francès. Al revés que fan alguns catalans que parlen castellà i utilitzen el català per fer la conversa un pèl més de la terra, la ruralitzen. Una senyora col·leccionista m’explica que la seva passió per tenir obres d’art l’ha concentrat en la doble “L”: learn and love. Em quedo amb aquesta idea. Aprendre i estimar, sí, sense esnobisme, sense fum, sense old money, sense grand-bourgois. Aprendre i estimar i veure i viure: art.

De nit, torno a casa, Madison avall, i miro els aparadors: Gucci, Prada and so on. Tot té una atmosfera irreal on els maniquis es confonen amb les dependentes que els arreglen. Miro al cel i tot plegat fa un aspecte de Gotham que meravella. Batman baixarà en qualsevol moment a recollir el tros de gel per portar-lo a casa si abans no l’agafat ja Sherlock Holmes que corre per aquí.

Continuarà

8 Respostes a “Dibuixar Manhattan Dia 9: Madison”

  1. Gràcies pel relat. La descripció de la gran ciutat esdevé un bàlsam que guareix del bombardeig de corrupció política que estem patint a Catalunya. Desapareix l’ideal humanista i ens espanta la tràgica tosquedat dels que ens governen. Per tant ara més que mai ens cal aprendre i estimar l’art per abandonar la precarietat i les limitacions. Per elevar-nos observant atentament tot el que podem millorar i sentir-nos sempre com si estiguéssim a Gotham o a NY… és per aquest ideal que els artistes treballem, per sobreviure a les tenebres potser imaginant com ho faria Batman, perquè cal entrar dins la ficció per poder entendre la realitat.

  2. Artur Ramon

    De res. Gracies a tu per llegir-me i pel comentari amb el que no puc estar més d’acord. Només la cultura ens salvarà de la ignorància, l’estúlticia, la barbarie tant comú a casa nostra

  3. MARTA FORN

    Artur gràcies per a les teves cròniques diàries, són un plaer. No saps com t’envejo poder passejar, conèixer i sentir tot el que ens expliques.
    Espero amb ganes les teves noves cròniques.

  4. Mariona Rusca i Castellet

    Avui hem passejat plegats per NY, gaudint de cada detall, de cada persona que hem trobat , inclús podria dir que segurament a mi en Jude Law m’ha semblat força bé d’estatura…..
    Hi ha una cosa que em té intrigada, ¿ com és que un artista com Matisse que sempre has dit que no és sant de la teva devoció, sinó ben a contrari, l’anomenes tan sovint?

  5. Artur Ramon

    Gracies Mariona. De fet, el Jude Law me’l vaig trobar dues vegades al mateix Madison i fa 1,70, no massa alt per ser home.
    Quant a la cita reiterada de Matisse, és un recurs literari per donar unitat als relats. M’agrada tant com Renoir…

  6. vicente deltoro

    m’agradat molt llegir sobre l’emoció de la petita troballa del tros de gel sobre l’asfalt, a mi també me meravellen els objectes trovats. El tros de gel afegeix el caràcter transitori, la qual cosa li dóna més encant encara a la trovalla i al fet d’adonar-se, per què al cap d’uns breus instants eixe rostre observat s’haurà desfigurat donant pas a…no ho sabem. Una emoció tan genuïna produïda per un objecte tan humil només està a l’abast de gent amb capacitat de meravellar-se (to wonder), però també de fer-se questions alhora (to wonder, en la doble i preciosa accepció d’aquest verb anglés que no hi tenim al castellà o al català). Esta doble condició, pense, és un requisit per apreciar l’art en totes les seves manifestacions. Preciós el diari, ho he llegit cada nit en molt de gust.

  7. Artur Ramon

    Gracies Marta i Vicente: un gust saber que a l’altre costat de la pantalla tinc amics que llegueixen aquestes cròniques.

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

8 Respostes a “Dibuixar Manhattan Dia 9: Madison”

  1. Gràcies pel relat. La descripció de la gran ciutat esdevé un bàlsam que guareix del bombardeig de corrupció política que estem patint a Catalunya. Desapareix l’ideal humanista i ens espanta la tràgica tosquedat dels que ens governen. Per tant ara més que mai ens cal aprendre i estimar l’art per abandonar la precarietat i les limitacions. Per elevar-nos observant atentament tot el que podem millorar i sentir-nos sempre com si estiguéssim a Gotham o a NY… és per aquest ideal que els artistes treballem, per sobreviure a les tenebres potser imaginant com ho faria Batman, perquè cal entrar dins la ficció per poder entendre la realitat.

  2. Artur Ramon

    De res. Gracies a tu per llegir-me i pel comentari amb el que no puc estar més d’acord. Només la cultura ens salvarà de la ignorància, l’estúlticia, la barbarie tant comú a casa nostra

  3. MARTA FORN

    Artur gràcies per a les teves cròniques diàries, són un plaer. No saps com t’envejo poder passejar, conèixer i sentir tot el que ens expliques.
    Espero amb ganes les teves noves cròniques.

  4. Mariona Rusca i Castellet

    Avui hem passejat plegats per NY, gaudint de cada detall, de cada persona que hem trobat , inclús podria dir que segurament a mi en Jude Law m’ha semblat força bé d’estatura…..
    Hi ha una cosa que em té intrigada, ¿ com és que un artista com Matisse que sempre has dit que no és sant de la teva devoció, sinó ben a contrari, l’anomenes tan sovint?

  5. Artur Ramon

    Gracies Mariona. De fet, el Jude Law me’l vaig trobar dues vegades al mateix Madison i fa 1,70, no massa alt per ser home.
    Quant a la cita reiterada de Matisse, és un recurs literari per donar unitat als relats. M’agrada tant com Renoir…

  6. vicente deltoro

    m’agradat molt llegir sobre l’emoció de la petita troballa del tros de gel sobre l’asfalt, a mi també me meravellen els objectes trovats. El tros de gel afegeix el caràcter transitori, la qual cosa li dóna més encant encara a la trovalla i al fet d’adonar-se, per què al cap d’uns breus instants eixe rostre observat s’haurà desfigurat donant pas a…no ho sabem. Una emoció tan genuïna produïda per un objecte tan humil només està a l’abast de gent amb capacitat de meravellar-se (to wonder), però també de fer-se questions alhora (to wonder, en la doble i preciosa accepció d’aquest verb anglés que no hi tenim al castellà o al català). Esta doble condició, pense, és un requisit per apreciar l’art en totes les seves manifestacions. Preciós el diari, ho he llegit cada nit en molt de gust.

  7. Artur Ramon

    Gracies Marta i Vicente: un gust saber que a l’altre costat de la pantalla tinc amics que llegueixen aquestes cròniques.

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>