Titular una secció es com posar nom a una casa. A diferència d’un llibre, al qual li posem títol després d’haver-lo escrit , en una secció intentes condensar el futur en tres paraules. No hi ha res més difícil que definir allò que escriuràs. I per això més que en un nom he pensat en una imatge, en la dels gabinets de curiositats o càmeres de les meravelles on hi conviuen cranis d’animals amb herbaris antiquíssims, pintures, gravats, mapes i primeres edicions introbables. Gabinets que expliquen l’evolució de les especies i la curiositat humana per conèixer: espais que son homenatges a Darwin.

En aquest gabinet hi abocaré la curiositat repartida de manera transversal, humanista, polièdrica, a través de l’observació que va de les petites coses a les més grans. Naturalment, depassaré el meu interès personal i professional per l’art i procuraré que la meva mirada vagi més enllà de les imatges visuals: de la pròpia vida a la literatura o viceversa, el cinema o la fotografia com un mirall de la realitat i la reflexió pel descrèdit del passat i la lenta agonia del fet de col·leccionar que darrerament tant m’obsessionen.

En un gabinet, els objectes poden estar disposats com en un museu d’història natural o en continua evolució com en la casa d’un col·leccionista. El meu gabinet neix amb vocació mòbil, de dispersió dels objectes i de les idees, de debat entorn a les mateixes i de provocació que és una de les armes que esperonen l’anhel per saber, la curiositat o els fonaments de tota cultura.

Artur Ramon i Navarro

AVUI, 8/09/09