El regne d’Ife

Entrar al British Museum és com penetrar un edifici visionari de Boullé. Llum zenital. Cridat per la imatge del cartell Kindom of Ife: Sculptures from West Africa (fins al 6 de juliol) que he vist a quasi totes les parets del tube m’apropo a la mostra, encuriosit, sense entendre ni un borrall d’art africà. Enllà de qüestions tècniques que se m’escapen, l’exposició és des d’un punt de vista estètic meravellosa. S’agrupen escultures de bronze i terracota realitzades entre el segle XII i el XV a.C en el regne d’Ife, avui al sud de Nigèria. Un centre de poder econòmic, polític i espiritual que ha estat comparat a la Grècia de Pericles o a la Florència dels Medici quan els territoris i els pobles floreixen deixant testimoni en les més belles formes artístiques. Aquestes escultures naturalistes de caps de personatges amb els rostres gravats com el camp acabat de conrear i les terracotes d’animals domèstics ens apropen a una civilització perduda de gran força expressiva que ens fan pensar en part de l’escultura occidental, -de Donatello a Martini-, passant pels nostres Hugué, Rebull o Serra. Entre tanta bellesa de figures de guerrers i bruixots cisellades en virtuosa perfecció tècnica que fa dubtar de la seva antiguitat, em sobta una peça en terracota historiada que representa un home enganxat a uns testicles gegants producte d’una infecció. Resulta còmica i tràgica alhora i observo les reaccions dels visitants: un home madur somriu mentre la seva dona dissimula mentre un nen s’ho mira amb els ulls com plats i amb l’angoixa que un dia s’aixequi així.
Ife, sí, un espai i un temps, un llegat, l’Altamira escultòrica d’Àfrica.

Artur Ramon i Navarro

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>