El retorn de L.A.

Llegeixo a través d’Internet que Lance Armostrong torna. Vaig tenir el gust de conèixer al ciclista nord-americà quan vivia al call de Girona i guanyava Tours de França any rera any. Armstrong és una de les poques llegendes vivents del món de l’esport. Per què torna Lance després d’haver guanyat set tours consecutius?, per què vol assumir el risc de la derrota després de la glòria?. Simplement perquè Armostrong ja ha descansat prou i no sap viure sense competir. Un home que s’ha passat la vida posant-se reptes i superant-los ja no pot més d’anar de festa en festa amb dones bellíssimes i cotxes esportius o d’estar a casa veient la televisió.

La vida de Lance Armstrong és de pel·lícula. Va néixer el 1971 a Plano, Dallas. La seva mare, Linda, es va quedar embarassada d’ell amb només disset anys d’un home que els va abandonar deixant-los en una precària situació econòmica. La Linda va haver de compaginar diversos treballs per poder tirar endavant el seu fill. Poc després va entrar a les seves vides, Terry Armstrong, l’home que li va donar el cognom adoptant el petit Lance i que després de deu anys de convivència els va abandonar. Amb tretze anys, Lace entra en el món de l’esport a través de la natació. La seva mare el llevava a trenc d’alba per entrenar a la piscina. Després arribaria el triatló mentre s’anava forjant la seva personalitat de disciplina ferrea i d’autoexigència. D’aquells temps, en Lance recorda que no competia per guanyar els premis sinó per l’obsessió de ser el millor. Aquest desafiament per l’excel·lència han fet de Lance Armstrong un ésser excepcional.

El 8 de maig de 1996 va comunicar en roda de premsa a Austin, Texas, que s’havia sotmès a una operació de càncer de testicles. Durant tot el 1997 es manté allunyat de la competició i retorna el 1998 després de fitxar per l’equip Us Postal. A partir d’aquell moment, les aparicions de Lace Armstrong es compten en victòries, guanyat quatre vegades consecutives el Tour de França i dos anys més tard imposant-se a tots els rivals de la clàssica francesa, convertint-se amb l’únic ciclista de la història que supera els sis triomfs dels mítics Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain. Després de la seva retirada, Lance Armstrong ha alternat desafiaments més assequibles, com la marató de Nova York, amb actes benèfics per a recaptar fons per a la seva fundació dedicada al càncer, també ha protagonitzat sonats affairs amb cantants o actrius properes al món de Hollywood,-de Sandra Bullock a Kate Hudson passant per la bessona Ashley Olsen i la cantant Sheryl Crow- després que es separés de la seva dona Kristin. Però sembla que s’ha cansat de tot aquest món de frivolitat i vol tornar a la competició. La gran pregunta és saber si serà capaç d’arribar al seu nivell després de tants anys sense competir. El seu gran rival no és Alberto Contador ni cap altre ciclista sinó la seva pròpia llegenda, ell mateix. Lance haurà de competir contra la glòria de Lance i sé que se’n sortirà. Mai no he vist una persona amb tanta disciplina i esperit de superació. Quan llegeixes la seva biografia entens la capacitat de sofriment d’un home que ha lluitat sobre la bicicleta tant com contra un càncer el condemnava a una vida malalta i breu. Aquesta voluntat d’exemple també mou a Armstrong a tornar. Només ell sap com pot ajudar el seu exemple a mil.lions de persones condemnades a una malaltia similar. És una manera de ser molt americana, que barreja l’exemple cristià de conducta moral amb l’èpica dels superherois del còmic, de Superman a Bathman, fet ara real. Lance contra el Mal. Per a Armstrong la vida és un desafiament progressiu i constant, i ara li toca tornar a demostrar que ell és el millor, el numero u, una llegenda de llegendes encara que un dia em digués que era tan sols un home que volia fer la seva feina el millor possible amb aquell spanglish meravellós aprés després d’hores de conversa informal en el “pelotón”.

 

Artur Ramon Navarro