Analogies

30 d'octubre 2013

La paraula «analogia» ve del grec αναλογíα, proporció, semblança. En el sentit més estricte i etimològic, significa comparació o relació entre raons o conceptes diversos. Establir analogies és comparar o relacionar dos o més éssers o objectes a través de la raó, assenyalant característiques generals i particulars, generant raonaments basats en l’existència de semblances entre ells, aplicant a un d’aquests ens una relació o una propietat que està clarament establerta en l’altre.

Per nosaltres, l’art és art, més enllà de l’espai i del temps, i és cert que hi ha una línia subtil que, com la tela d’aranya, associa unes obres amb d’altres. Ens agrada la paraula analogia per la transmutació del terme i pel fet que ens arriba amb el record encara tan fresc d’haver-lo sentit sovint al professor José Milicua, traspassat recentment, a qui dediquem l’exposició. Amb la seva manera característica de parlar —amb to baix, tan inusual entre nosaltres, i assaborint les paraules, com  mastegant-les— el professor buscava les analogies de certes obres que estudiava, perquè sabia que la història de l’art és la història mateixa de la vida. Un quadre o un objecte sempre guarden al darrere una història, un món tancat i propi, en condensació, que els singularitza i alhora els relaciona amb quadres i objectes d’altres èpoques. El professor Milicua ens va ensenyar a desentranyar-los, millor encara, ens va donar les claus per obrir els mons que contenien o condensaven. En definitiva, la història de l’art és la història de les analogies, de les línies subtils que uneixen unes obres amb d’altres, com baules imaginàries d’una mateixa cadena.

La mostra que presentem recull un ventall molt extens d’obres (pintures, dibuixos, escultures, gravats, ceràmica, mobles i altres arts decoratives) dins d’un espai geogràfic que es concentra a Espanya i Itàlia, i que va cronològicament del Manierisme als nostres dies. Aquest catàleg explica i ja es memòria de l’exposició, i alhora recull, a manera de selecció, algunes analogies de la mostra. Les obres es relacionen entre sí perquè són parella o formen part d’un grup, o perquè les uneix un mateix tema, estil, tècnica o proposta estètica. Analogies fusiona dos projectes anteriors en un de sol: la sèrie Obres singulars i La parella, tots dos molt rellevants en la nostra trajectòria professional, signes d’identitat de la nostra proposta de cultura antiquària orientada al col·leccionisme.

Som conscients que els darrers temps alguns d’aquests projectes no han estat possibles per la dificultat del context. També sabem que encara avui dia no sortim amb el mar definitivament en calma. Però pensem que és en aquests moments complicats quan cal apostar, amb passió i esforç, per allò que creiem, per allò que som i per allò que ens defineix. Més enllà de la nostra aposta internacional, especialitzada en el món del dibuix, som antiquaris, en el sentit més noble i generalista de la professió. Antiquaris però també galeristes, sí. Entenem l’art de manera transversal i apostem per tot allò que apreciem, de Morales a Barceló.

Més enllà de ser una exposició que relaciona algunes de les nostres  millors peces, a més de ser el projecte amb el qual inaugurem una nova temporada i la nostra galeria superior, amb el seu expositor renovat, Analogies és un retrat de nosaltres mateixos: una fotografia de la nostra manera de ser i sentir l’art, com una extensió —a vegades refugi— de la vida.

 

Artur Ramon