Flaubert, perquè la lectura dels clàssics mai no dece

L’estiu és el millor moment per lle- gir un clàssic. Fa uns anys em vaig empassar Ulises, de Joyce, i enguany he optat per Flaubert. Vaig comen- çar per Bouvard i Pécuchet, una obra inacabada, densa, interessant. Vaig quedar seduït per la història d’aquests dos amics desastrosos i per la narrativa del mestre de Ruan que avança, segura, com el cabal d’un gran riu francès.

Com un Déu forense, Flaubert dissec- ciona les ànimes dels seus pobres personatges, especialment les dones, que tracta amb displicència misògina. Ajusta les frases que es ramifiquen com els arbres, busca els adjectius perfectes i poleix la prosa seguint la labor limae d’Horaci en el mirall del realisme.

A vegades no sabia si llegia Flaubert o García Márquez, sobretot quan em vaig endinsar en Madame Bovary i vaig desco- brir l’ambició i l’etern femení de la desgraciada Emma. Quantes Emmes he conegut i conec?

L’Educació sentimental és l’altra cara d’una mateixa moneda i ens parla de les aventures del mediocre Frederic i la seva vida absurda dedicada a una dona més gran que ell, Madame Arnoux. La prosa flaubertiana es nodreix de la matèria amb què està forjat l’esperit humà: l’amor i la mort, l’ambició, els secrets, i per això la seva literatura és actual, moderna, és a dir, intemporal, com passa amb el seu adorat Cervantes i amb Shakespeare.

Tenim poc temps i molts llibres per llegir. Dediquem el nostre temps als clàssics: ells ens parlen a cau d’orella de coses que coneixem i mai no ens defrauden.[:es]L’estiu és el millor moment per lle- gir un clàssic. Fa uns anys em vaig empassar Ulises, de Joyce, i enguany he optat per Flaubert. Vaig comen- çar per Bouvard i Pécuchet, una obra inacabada, densa, interessant. Vaig quedar seduït per la història d’aquests dos amics desastrosos i per la narrativa del mestre de Ruan que avança, segura, com el cabal d’un gran riu francès.

Com un Déu forense, Flaubert dissec- ciona les ànimes dels seus pobres personatges, especialment les dones, que tracta amb displicència misògina. Ajusta les frases que es ramifiquen com els arbres, busca els adjectius perfectes i poleix la prosa seguint la labor limae d’Horaci en el mirall del realisme.

A vegades no sabia si llegia Flaubert o García Márquez, sobretot quan em vaig endinsar en Madame Bovary i vaig desco- brir l’ambició i l’etern femení de la desgraciada Emma. Quantes Emmes he conegut i conec?

L’Educació sentimental és l’altra cara d’una mateixa moneda i ens parla de les aventures del mediocre Frederic i la seva vida absurda dedicada a una dona més gran que ell, Madame Arnoux. La prosa flaubertiana es nodreix de la matèria amb què està forjat l’esperit humà: l’amor i la mort, l’ambició, els secrets, i per això la seva literatura és actual, moderna, és a dir, intemporal, com passa amb el seu adorat Cervantes i amb Shakespeare.

Tenim poc temps i molts llibres per llegir. Dediquem el nostre temps als clàssics: ells ens parlen a cau d’orella de coses que coneixem i mai no ens defrauden.[:en]L’estiu és el millor moment per lle- gir un clàssic. Fa uns anys em vaig empassar Ulises, de Joyce, i enguany he optat per Flaubert. Vaig comen- çar per Bouvard i Pécuchet, una obra inacabada, densa, interessant. Vaig quedar seduït per la història d’aquests dos amics desastrosos i per la narrativa del mestre de Ruan que avança, segura, com el cabal d’un gran riu francès.

Com un Déu forense, Flaubert dissec- ciona les ànimes dels seus pobres personatges, especialment les dones, que tracta amb displicència misògina. Ajusta les frases que es ramifiquen com els arbres, busca els adjectius perfectes i poleix la prosa seguint la labor limae d’Horaci en el mirall del realisme.

A vegades no sabia si llegia Flaubert o García Márquez, sobretot quan em vaig endinsar en Madame Bovary i vaig desco- brir l’ambició i l’etern femení de la desgraciada Emma. Quantes Emmes he conegut i conec?

L’Educació sentimental és l’altra cara d’una mateixa moneda i ens parla de les aventures del mediocre Frederic i la seva vida absurda dedicada a una dona més gran que ell, Madame Arnoux. La prosa flaubertiana es nodreix de la matèria amb què està forjat l’esperit humà: l’amor i la mort, l’ambició, els secrets, i per això la seva literatura és actual, moderna, és a dir, intemporal, com passa amb el seu adorat Cervantes i amb Shakespeare.

Tenim poc temps i molts llibres per llegir. Dediquem el nostre temps als clàssics: ells ens parlen a cau d’orella de coses que coneixem i mai no ens defrauden.

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>