En uns moments com aquests on sembla que la vida cultura de la ciutat es va fent prima i es dilueix entre la desaparició de molts espais ofegats per la llei del mercat, la improvisació i desnortament institucional i la frivolització per part dels mitjans, és un gust descobrir projectes sòlids com el de la sala de teatre Atrium (Consell de Cent, 435). Un teatre per a setanta espectadors on vaig assistir a la representació de Himmelweg. Camino al cielo ( fins el 29 de desembre) de Juan Mayorga. Amb l’aparença d’una obra històrica, es narra la relació que s’estableix entre un comandant nazi i un deportat jueu mentre organitzen una obra de teatre. Teatre dins del teatre. Passat i present. La vida que s’escola entre l’alta cultura: Calderon, Shakespeare, Pascal, Racine, Spinoza de que serveixen sinó hi ha empatia?. Si ja és un plaer descobrir un teatre nou i una obra estimulant encara ho va ser més adonar-me que Raimon Molins és un actor de primera. L’obra creix exponencialment en el moment que ell omple l’ escena i el seu personatge es va fent cada cop més gran, ple de matisos, a cavall de l’amor i de l’odi, de la compassió i la maldat, extraordinari. Quan es puja sobre una taula i fa un discurs a la manera de Hitler una lleu esgarrifança em va recorre l’espinada. Cau el teló i la vida continua. Només desitjo que mai no tornin els temps dels malsons en trens que arriben de matinada i la olor d’ossos cremats, la pura barbàrie que va convertir Europa en una ruïna piranesiana.