John Updike: mirar i escriure

936full-john-updike

Hi ha una tradició literària anglosa- xona especialitzada a escriure men- tre es mira. L’escriptura al servei de l’observació minuciosa de les obres d’art com si es tractés d’un informe científic. És un llenguatge tan precís i vigorós alhora que em recorda el de Darwin analitzant cada es- pècie per traçar una evolució. L’economia de l’anglès permet concentrar en un parell d’adjectius el que nosaltres diríem en dues frases.

Un dels millors exemples per entendre aquesta cadena que té en Ruskin un dels seus màxims exponents és John Updike [a la foto], reconegut escriptor nord-americà. S’acaba de publicar Always Looking, un bell  volum il·lustrat que recull dos llibres anteriors basats en les seves crítiques artístiques. Llegint-lo he après un munt de coses. Per exemple, alguns pintors nord-americans molt notables que desconeixia, com Copley i Homer. Una manera d’entendre l’impres- sionisme a través de Monet i Degas com els pintors que ja no els interessa captar el que veuen sinó explicar el procés de construcció de la mateixa pintura, entre tants altres as- pectes que no tinc espai per comentar aquí. Però, sobretot, he après una manera d’enfocar la pintura amb la lent d’un llenguatge perfecte com una peça de gel o una pedra pre- ciosa. Malauradament, no és fàcil traslladar aquesta manera d’expressar-se a la nostra llen- gua pervertida pel llenguatge retòric de la política. Cal defu- gir paraules com: tesi, diàleg o relat –per dir-ne tres d’odio- ses–, i rellegir Pla, que és qui més s’acosta al que proposo, malgrat que l’interessava molt més la vida que l’art.

Una resposta a “John Updike: mirar i escriure”

  1. M’emociona l’anàlisi minuciós d’una obra d’art intentant descobrir la veritable intenció de l’autor. Com a pintor realista em preocupa el missatge que transmet cada quadre, i em decepcionen els observadors que visiten exposicions amb velocitat superficial. L’esforç de voluntat que comporta la realització d’una obra és un manifest implícit que sovint passa desapecebut, llavors la qualitat artística resulta elitista i només copsada pels receptors sensibles com els escriptors esmentats. El naturalisme realista de Updike és un acurat retrat de la societat, mentre que el personal realisme novel·lat de Pla potser ens fa prendre més conciencia de la pròpia reflexió, però el paral·lelisme dels dos autors resulta evident. Una semblant preocupació deuria tenir Copley amb els seus refinats retrats, una forma pausada de treballar que ben pocs exercim encara, degut a que la velocitat d’execució iniciada per pintors com Homer ha convertit en art a qualsevol concepte impetuós.

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Una resposta a “John Updike: mirar i escriure”

  1. M’emociona l’anàlisi minuciós d’una obra d’art intentant descobrir la veritable intenció de l’autor. Com a pintor realista em preocupa el missatge que transmet cada quadre, i em decepcionen els observadors que visiten exposicions amb velocitat superficial. L’esforç de voluntat que comporta la realització d’una obra és un manifest implícit que sovint passa desapecebut, llavors la qualitat artística resulta elitista i només copsada pels receptors sensibles com els escriptors esmentats. El naturalisme realista de Updike és un acurat retrat de la societat, mentre que el personal realisme novel·lat de Pla potser ens fa prendre més conciencia de la pròpia reflexió, però el paral·lelisme dels dos autors resulta evident. Una semblant preocupació deuria tenir Copley amb els seus refinats retrats, una forma pausada de treballar que ben pocs exercim encara, degut a que la velocitat d’execució iniciada per pintors com Homer ha convertit en art a qualsevol concepte impetuós.

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>