Cada any quan arriba l’estiu la casa Galibern de Torroella de Mongrí, seu de la Fundació Mascort, obre les seves portes amb una proposta expositiva nova. Enguany presenta La ceràmica daurada, una sel.lecció de peces de reflex metàl·lic que han aplegat el fundador, Ramon Mascort i la seva esposa Carme Pascual. La mostra distribuïda en les estances d’aquesta casa senyorial no només és un itinerari singular per la historia a través d’aquestes obres d’art en la que hi ha sales pròpies d’un gran museu sinó que, a més, hi ha algunes escenificacions notables. Especialment interessant em va semblar la disposició d’un maniquí de dona abillat d’època davant d’un barguenyo que sosté peces daurades partint d’un petit quadre de Martín Rico també present i l’homenatge al tríptic Portinari d’Hugo van der Goes, amb l’albarello de fulles que conserva uns lliris tricolors. Com tota exposició és efímera,  un llibre-catàleg a càrrec de l’especialista Josep A. Cerdà, que veurà la llum pròximament, amb totes les peces catalogades i aportacions sobre la matèria no només en donaran testimoni sinó que serà de consulta referencial, tal com és tradició amb les darreres mostres i publicacions de la casa.

Catalunya té alguns mecenes privats,- Godia, Daurella , Vila-Casas, Bassat, Sunyol, entre d’altres-, que en temps difícils fan feines de suplència institucional, esforç que cal destacar i agrair. Ells obren les portes de les seves col·leccions i contribueixen a la difusió de l’art a casa nostra. Els Mascorts son un exemple de com des de la passió i el rigor es pot contribuir a enriquir el nostre panorama cultural des de la tan esmentada societat civil.

Artur Ramon i Navarro