Paguem la novatada i arribats a Turquia no contractem el tour, i ens quedem a la ciutat sense veure les ruines d’Efesos. Els creuers porten aquest complement incorportat del qual ningú en parla quan els contractes. A cada illa, hi ha una visita guiada amb autocar que cal pagar religiosament, a part. Si no ho fas corres el risc de quedar-te en un poble ple de carrers amb botigues de souvenirs o simplement no poder baixar del vaixell i divisar l’illa entre les finestres rodones dels camarots.

Apresa la lliçó, a Patmos contractem una guia, de nom Paola,
el cognom de la qual no recordo, que fa trenta anys s’assemblà a Marlene Moreau, neta d’una senyora de Castelló d’Empuries. Ens guia per l’illa més mística de l’Egeu amb la fe de les persones que estimen la terra on viuen. Arribem al monestir que alberga la cova on sant Pau va tenir la rebel.lació de Déu i va escriure el Llibre de l’Apocalipsi. Baixem quaranta-quatre escales, el nombre de les quals ens l’assenyalà la Paola amb aquella obsessió per les dades quantitatives que només tenen els/les guies. A dins, el sostre baix de la cova entre taules sobre fons d’or d’influència bizantina representant el sant al qual se li consagra el santuari. Surto amb energia positiva. A Patmos es respira puresa, tradició, espiritualitat, ençà i enllà de les postals que idealitzen les illes gregues. Una gran roca al mig d’un paisatge metafísic em fa pensar amb el món orgànic d’Yves Tanguy. Aquí els miracles es fan pedra i els eucaliptus voregen les carreteres. Religió i natura, només falta la pintura…Hi ha bona pintura grega?. Tan sols recordo El Greco, que fou més venecià que grec.

A l’alba arribem a Creta, a Heraclion la seva capital que a primers del segle XVI va nèixer justament Domeniko Theotokopulos, El Greco, quan la ciutat es deia Candía i estava sota domini venecià. Ens porten en ramat al palau de Knosos, centre de la cultura minòica. Reconstrucció a principis del segle XX d’Arthur Evans que ha convertit quatre fragments en un simulacre, un Port Aventura arqueològic. No queda res, algunes columnes i troços de frescs que ens permenten conèixer la pintura grega, lineal com ha quedat reflexada en la ceràmica. Sembla que la milenaria cultura minoica va ser destruida per un tsunami el 1400 ac, no va caldre cap guerra perquè la força de les aigues va acabar amb aquest palau laberíntic darrera la bellesa del qual un dia habità el Minotaure…

Continuarà
Artur Ramon i Navarro