Montserrat reuneix els millors experts en Caravaggio

Montserrat reuneix els millors experts en Caravaggio

 

Unes de les conclusions científiques que s’han presentat durant les conferències sobre el “Sant Jeroni penitent” de Montserrat.

L’Abadia de Montserrat acull aquest divendres i dissabte un simposi internacional que reuneix alguns dels millors experts en l’obra de Caravaggio per celebrar que fa cent anys que l’obra Sant Jeroni penitent va arribar a Montserrat. Entre els ponents s’hi troba Rossella Vodret, que ha liderat una investigació sobre l’única obra que es conserva a Catalunya de Caravaggio abans de traslladar-lo a Milà el proper mes de setembre per participar en l’exposició més gran que s’ha dedicat mai a l’artista. Segons ha explicat Vodret, algunes de les conclusions de l’estudi són que, a diferència del que es va pensar en un principi, el quadre no conserva la tela original, sinó que va ser reentelat –es va col·locar una tela al darrere encolada-. Montserrat vol reivindicar amb aquest simposi la importància d’aquesta obra de Caravaggio, que està entre les quatre úniques pintures de l’artista que hi ha a l’estat espanyol.

El 22 d’abril de 1917 arribava a Montserrat l’única obra que hi ha a Catalunya de Caravaggio, ‘Sant Jeroni penitent’. Ho feia de la mà de del Pare Ubach, que va comprar-lo a Roma sense saber-ne l’autoria. En un principi l’obra es va atribuir a José de Ribera, ‘lo Spagnoletto’, i no va ser fins l’any 1943 quan un dels més importants caravaggistes, Roberto Longhi, va publicar un article amb el dibuix del quadre de ‘Sant Jeroni penitent’, que ell mateix havia fet al seu bloc de notes el 1914 al Palazzo Magni, abans de la subhasta en què el Pare Ubach el va comprar. Arran d’aquesta descoberta, el 1951 s’exposa l’obra per primer cop a Milà com un Caravaggio.

L’historiador de l’art i coordinador de les jornades, Artur Ramon, ha explicat que amb motiu del centenari de l’arribada de l’obra a Montserrat es va creure oportú organitzar unes jornades on els millors experts de l’artista poguessin parlar sobre diferents aspectes de l’obra com la seva procedència, la historiografia o la iconografia. Així, des d’aquest divendres i fins dissabte Montserrat acollirà les ponències, entre d’altres, de Silvia Danesi, professora d ela Universitat La Sapienza i estudiosa de la col·lecció Giustiniani de Roma; Gonzalo Redin, que ha exposat la contraposició entre el classicisme de Guido Reni i l’obra de Caravaggio; o Rossella Vodret, antiga superintendent especial dels museus de Roma, que ha fet les darreres investigacions sobre el Sant Jeroni penitent.

Pel que fa a la importància del Sant Jeroni penitent, Artur Ramon ha explicat que qualsevol quadre amb autògraf de Caravaggió és important perquè hi ha menys d’un centenar d’obres seves reconegudes. A més, segons Ramon, l’obra de Montserrat és un “laboratori d’idees” que Caravaggio utilitza l’any 1606 per elaborar el Sant Jeroni penitent i, posteriorment, pel Sant Jeroni de Borghese.

De la seva banda, la historiadora de l’art italiana Rossella Vodret ha detallat que, en el seu estudi sobre l’obra Sant Jeroni penitent, ha descobert qüestions interessants com ara que hi ha “algunes incisions a la pintura que l’acosten a altres obres del mateix període, com Sant Jeroni Borghese, i també reflecteix les característiques de la manera de treballar de Caravaggio, que va treballant directament sobre la tela”. També ha ressaltat altres aspectes que es plasmen en l’obra com “una pinzellada ràpida i molt impressionista”.

En l’estudi liderat per Vodret també es desprèn que l’obra Sant Jeroni penitent es va preparar sobre una tela més rosada i terrosa, a diferència de les preparacions més fosques que habitualment feia Caravaggio. Tot i que és una tècnica singular, no és inèdita, ja que també l’havia utilitzat per altres quadres com El sacrifici d’Isaac.

En aquest mateix estudi, que Vodret presentarà aquest divendres, també es constata que l’obra de Montserrat no conserva la tela original, sinó que va ser reentelada, és adir, que al darrere s’hi va col·locar una tela encolada perquè el quadre mantingués la consistència. Això, segons el coordinador de les jornades, és un fet que es dona en la majoria d’obres de Caravaggio, ja que, segons ha dit, “al llarg dels anys els quadres han anat patint restauracions i intervencions i no ens arriben en l’estat original en què van ser creats”.

 

Accés article

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>