Obama for president

 

No sé qui em va dir una vegada que per conèixer a una persona només cal veure-la com menja. Certament, les formes expliquen moltes vegades el fons. Observo en una fotografia del passat diumenge 31 de juliol al matrimoni Obama esmorzant amb el matrimoni Biden. Una taula informal plena de sucs i cereals. Retallat de perfil, s’alça, elegant, la figura d’Obama dibuixant un quatre perfecte, amb l’esquena recte com una tabla de surf. Associo aquesta imatge amb la de l’amic Ansar posant els peus sobre la taula al costat de Bush quan explicava sopars de duro i jugava a ser un mandatari universal com en Charlot a El Gran Dictador. Era llavors quan deia que corria deu kilòmetres en cinc minuts, un temps que no faria ni Usain Bolt. Només un mediocre home de províncies que es pensa que és un líder còsmic (val la pena visitar la web www.losgenoveses.net on s’expliquen les aznaranyes d’aquest homenet) pot comportar-se així, imitant el mal exemple de Bush, i davant la mirada impertèrrita de Chirac.Miro la foto d’Obama i veig i escolto els seus discursos a través de YouTube i penso que si al Novembre guanya, el món pot millorar bastant, tot i que superar a Bush no és una gesta massa complicada. Obama sembla un home serè i humil, coherent, un comunicador que enllaça amb la tradició demòcrata, de Kennedy a Clinton, però en versió lírica. Més que lírica, bíblica. Obama té una cosa bíblica que el fa especial. En un món sense valors morals i sense líders polítics, la figura d’Obama s’alça com un ideal d’esperança, com el redemptor que pot fer sortir als Estats Units d’una crisi que va més enllà de l’economia perquè és identitària: un país desnortat que ha perdut el seu paper de garant de la llibertat i els drets humans al món. Un país superat per l’adversitat del 11-S que, portat per fanàtics catòlics, ha potenciat l’odi en odi a través de la revenja banyant de sang països,-Afganistan i Iraq-, que un ciutadà nord-americà mitjà no sabria situar en un mapamundi. L’odi del desconeixement, la barbàrie de la ignorància.

Sé que molts analistes diuen que Obama és el gran candidat per als europeus i que als Estats Units guanyarà McCain. No tinc cap prejudici contra McCain, ni m’importa la seva edat, ni que la seva vicepresidenta Palin tingui una filla que es casarà de penal. Però després de l’era Bush, -primer l’inexpressiu pare i després el fill i la seva manera de caminar com el xulo més ignorant del barri-, amb el parèntesi fresc de Clinton, tot i les seves activitats lúdiques a la sala Oral, Estats Units i el món, necessita una alenada d’aire fresc: el diàleg sobre la confrontació, la raó sobre la follia, la lírica sobre la èpica. Es per això que em sento orfe d’Obama,-no hi ha cap líder europeu, de Sarkozy a Putin, que estigui a la seva alçada humana i intel.lectual- i celebro que mengi educadament perquè darrera la seva posició corporal en un esmorzar informal hi ha una educació de l’anima. Just el que necessitem. Ja ha passat el temps dels embaucadors i dels prepotents que es fumen els cigars posant els peus sobre les taules, mentre busquen les mentires de destrucció massiva per omplir de reguerots de sang innocent un país llunyà.

 

Artur Ramon i Navarro

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>