Història

La saga Artur Ramon es remunta als inicis del segle XX

El primer membre d’aquesta família, Artur Ramon Vendrell (1876-1959), va néixer a Reus en el si d’una família dedicada a la rellotgeria i la joieria. Aviat es va interessar pel món dels objectes artístics i de les antiguitats, traslladant-se a Sitges motivat pel clima de bonança econòmica. Les àrees d’activitat de la casa, coneguda popularment com el “Saloncito Azul”, eren la venda de mobles, pintures, porcellanes, vidres i domassos, i a més es dedicava a organitzar exposicions.

Uns anys abans de la guerra civil, quan ja el negoci patiria una aturada temporal a causa del conflicte, Artur Ramon Vendrell es va traslladar a Barcelona. El 1942 el seu fill Artur Ramon Garriga va obrir la històrica botiga al carrer de la Palla 25, una ubicació. que en aquells moments, era el centre neuràlgic barceloní del comerç d’antiguitats.

El successor, Artur Ramon Picas, es va incorporar al negoci familiar en els anys 60. Ell introduirà el concepte de galeria de manera plena després d’haver visitat París i haver vist les innovacions que allí es donaven als revolucionaris anys 70. El 1973 es fa la primera exposició a la galeria, que serà una mostra monogràfica de Joaquim Sunyer.

Després seguiran altres, apostant sempre per l’art català de nova factura, com és el cas de l’escultura de Subirachs, Tharrats, Tàpies, però també amb obres de Joaquín Chancho, Torres-García, Mariano Pidelaserra, Foix i Ponç. Artur Ramon Art, des del 1974, dóna suport i promociona també l’obra de l’escultor Josep Maria Subirachs (Barcelona, 1927-2014), a qui se li dedica l’estudi el Carrer Regomir.

Cap als anys 80, encara que només per uns anys, Artur Ramon i l’antiquari Manuel Trallero van obrir al carrer Consell de Cent un nou negoci paral·lel a la botiga d’antiguitats: la galeria Daedalus. El 1986, el local del carrer de la Palla s’amplia, donant origen a un nou concepte de botiga i galeria, dirigida per Jordi Umbert durant molts anys.

Escolliran una sèrie de temes i autors als quals mostraran fidelitat durant anys, com ara Joan Mora, Pere i Josep Santilari. Dedicaran esforços a la reivindicació d’artistes catalans com Manolo Hugué, Xavier Nogués, Ramon Pichot, Xavier Gosé, Pere Tornesquius, Ramon Rogent, Fortuny, Henry Moore, Eugenio Lucas Velázquez i Esteban Lisa. Una de les seves característiques serà la valoració de l’obra gràfica d’artistes tan preuats com Giovanni Battista Piranesi.

Arturo i Mònica Ramon Navarro, fills d’Artur Ramon Picas, s’uneixen a l’activitat familiar a mitjans dels anys 80, aportant les seves idees innovadores i amb una clara idea d’obertura cap a noves tendències i nous mercats.

L’any 2000, el negoci familiar s’amplia durant set anys amb un local al mateix carrer dedicat a l’art contemporani.

A l’hora de prendre el relleu generacional de l’empresa, una de les fites principals d’Artur Ramon Navarro va ser el d’internacionalitzar la marca familiar fent-la present en dues de les fires d’art més importants en l’àmbit europeu: Le Salon du Dessin de París (a partir del 2009) i la TEFAF de Maastricht (des del 2010, Artur Ramon Art serà el primer expositor català amb només tres expositors del territori espanyol). La preparació d’aquestes fires és un gran desafiament per a tot l’equip. És la tasca de trobar i triar les millors peces, estudiar-les i preparar-les per a la seva exposició.

Darrere el treball d’ArturRamon Art hi ha un sentit, un treball que es desenvolupa incansablement i amb una direcció molt clara. Es promou la cultura i s’intenta incentivar el col·leccionisme tanten l’àmbit públic com privat, en definitiva, difondre l’art. La seva tasca com a galeria perdura en el temps i es complementa amb la d’edició de llibres i catàlegs de vegades amb factura exquisida, altres amb l’encant de la senzillesa.