Un matí a l’Alte Pinakotek de Munich

Després d’una reunió ràpida em queda el matí lliure i decideixo passar-lo a l’Alte Pinakotek. Tardor. Fulles grogues en els jardins que envolten aquest edifici neoclàssic.

Un banquet de bona pintura. Decideixo provar l’audioguia i funciona. Faig fotografies dels detalls que m’agraden de les obres.  Les trobareu a la columna dreta. De la batalla crepuscular d’Altdolfer a la sensualitat quasi pornogràfica de Fragonard, un repàs per la història de la pintura. M’ha agradat veure d’a prop a Rubens i sentir la pinzellada desinvolta que anuncia els impressionistes, la carn que anticipa Freud. Observar com la mosca pintada per Murillo és la mateixa del bodegó de cuina de Jacinto Jerónimo de Espinosa que hem venut al Prado. Fascinar-me davant la pinzellada sensual de Tiepolo i la manera com Ribera disecciona la carn. Els cranis de Salvator Rosa i de Saraceni ens fan reflexionar sobre la mort mentre la carn rossada de Boucher és un cant a la vida. Antonello és tan gran com aquest mestre que desconeixia i que ens mostra la creu sense el Crist. Aquesta és una pinacoteca menys coneguda que el Prado o la National Gallery però té el mateix nivell de qüalitat. Val la pena una visita a Munich només per banyar-nos amb aquesta pintura.

Una resposta a “Un matí a l’Alte Pinakotek de Munich”

  1. cara conill

    No entenc la teva submisió a l'historia i anomenar Rubens i a l'hora Boucher, Fragonard,no ser si tots tres pinten al oli i sobre lli però no tenen res a veure. Si dius que Rubens es pintor Boucher, Fragonard son una de les pintures mes fofes ,es millor un calendari de senyora amb mamelles grans de tants camioners.Potser anticipa Freud(aquesta mania de pensar la pintura com la historia de la tecnica i una cosa ve darrera l'altra), però tampoc te res a veure amb ell,Freud es una pintura congelada no pot sortir del quadre, estar al fons del pou; es com tanta pintura avanguardista, i fugurativa Lopez, Balthus pura desolació els objectes i subjectes no tenen aire o relació.Ja ni ha prou per avui Ah! l'historia de l'art es impossible, si hi ha art no hi ha historia, perque potser vostè s'emociona amb un Rubens ,l'art no es un iogurt a punt de caducar per entrar a l'historia

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

Una resposta a “Un matí a l’Alte Pinakotek de Munich”

  1. cara conill

    No entenc la teva submisió a l'historia i anomenar Rubens i a l'hora Boucher, Fragonard,no ser si tots tres pinten al oli i sobre lli però no tenen res a veure. Si dius que Rubens es pintor Boucher, Fragonard son una de les pintures mes fofes ,es millor un calendari de senyora amb mamelles grans de tants camioners.Potser anticipa Freud(aquesta mania de pensar la pintura com la historia de la tecnica i una cosa ve darrera l'altra), però tampoc te res a veure amb ell,Freud es una pintura congelada no pot sortir del quadre, estar al fons del pou; es com tanta pintura avanguardista, i fugurativa Lopez, Balthus pura desolació els objectes i subjectes no tenen aire o relació.Ja ni ha prou per avui Ah! l'historia de l'art es impossible, si hi ha art no hi ha historia, perque potser vostè s'emociona amb un Rubens ,l'art no es un iogurt a punt de caducar per entrar a l'historia

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>