A través d’en Victor Font, productor d’Intermedio, m’arriba el DVD de la pel.licula Yuki & Nina (2009), obra franco-japonesa dels directors Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot. Narra la història d’una nena de nou anys, Yuki, de pare francés i mare japonesa que en assabantar-se que els seus pares es volen separar s’escapa de casa i es refugia al bosc amb la seva amiga Nina, també filla de pares separats. A diferència d’altres films que tracten les separacions des de l’òptica dels pares,-vegis la més famosa: Kramer vs Kramer (1979)-, aquí la mirada es concentra en els fills davant d’un món que s’esfondra sense previ avís. Hi ha una escena meravellosa quan la Yuki sopa amb els seus pares i tot és silenci quan l’amor ja ha mort. Preguntes sense respostes. Davant el paisatge debastat, la Yuki i la Nina decideixen reconstruir les seves vides juntes, amagades al bosc, lluny del que fou casa seva.

Sempre és més interessant el punt de vista de la victima que el del botxí i el gran merit de la pel.lícula és explicar la història sense dramatisme, ni sucre. Dos directors, dues llengues, dues nenes en una petita joia cinematogràfica molt post-nouvellevague,- un homenatge a Renoir i a Chabrol-, que omple la pantalla de silencis i paisatges per tractar un dels grans drames del món d’avui: els trencament de les famílies, els sentiments agredolços, les culpabilitats com cadenes arrossegant-se tota la vida i sobretot les infanteses robades a dues nenes que son més adultes que els seus pares. Real com la vida mateixa. De visió obligada. Un poema visual.

Artur Ramon i Navarro