Paso doble: Miquel Barceló y Josef Nadj en el barro

Avignon. Sábado 22 de julio. La ciudad hierve con su Festival de Teatro con múltitud de carteles colgados como en un tendedero a lo largo del laberinto de calles que llevan al centro. Cae fuego del cielo. Desde el 17 hasta el 27 de Julio se representa en la ésglise des Celestins el espectáculo Paso […]

Lectura de un cuadro de Ramon Gaya

La Pedrera, Setiembre 2006-12-29 La mayoría de grandes pintores no fueron o no son grandes escritores y viceversa. Podriamos convenir en que pintura y escritura son dos maneras de comprender o captar la realidad y no tienen porque caminar juntas. Es más, no acostumbran a hacerlo. ¿ Qué escritos recordamos de los grandes maestros antiguos […]

Nit de Nadal

Un dia i poques hores després que aquestes lletres vegin la llum ens asseurem, un any més, a una taula ben parada per a celebrar la nit de Nadal. Diverses famílies compartint l’espai sagrat de la llar, més sacralitzat encara per la tradició del Nadal, entre neules i torrons. Deixarem a part les diferències, les […]

La jornada d’un escrutador

Un dels meus millors amics, en Jordi Ainaud, no només té la bondat de llegir alguns dels meus articles sinó que, a més a més, m’envia correus electrònics comentant-los i enriquint-los amb suggerències interessantíssimes. Això és justament el que va passar fa unes setmanes quan va llegir Crònica d’un vocal 2 i em va recomanar […]

Dormint entre obres mestres

El meu mestre, el professor Milicua, m’explicava que quan anava convidat a casa de Roberto Longhi, el seu mestre, a Florència dormia en una habitació austera que tenia com a únic ornament un quadre de Caravaggio, El noi mossegat per un llargandaix. Una pintura de primera època, entre 1592 i 1593, que vem poder veure […]

La mort a Venècia

La mort a Venècia és indubtablement una de les obres mestres del cinema en la secció poesia. Sí, és un poema visual filmat per una persona civilitzada que coneix la cultura visual que l’ha precedit i que la sap triar i citar. Les primeres escenes amb les vedute de la Gran Llacuna son autèntics quadres […]

Jordi Sarsanedas

Escric aquesta columna sota l’impacte de la mort d’un escriptor que admirava, d’un home que respectava: Jordi Sarsanedas. La primera imatge que d’ell m’arriba és la seva natural elegància combinada amb la senzillesa que acostumen a lluir la gent més important. Venia sovint a la galeria a visitar el seu amic Jordi Umbert, el nostre […]

No m’agrada

No m’agrada: viure en un país conxorxat on els perdedors governen; George W. Bush; la tarda avorrida del diumenge i llevar-me d’hora el dilluns; travessar la ciutat quatre vegades al dia; el trànsit i la mala educació viària; les bicicletes a la ciutat; les motos a la muntanya; alguns taxistes; la Guàrdia Urbana; els Kuats; […]

Crònica d’un vocal 2

Quan fa unes setmanes vaig rebre una notificació que havia de comparèixer el dia 1 de novembre a les 8.00 al meu col·legi electoral per fer de vocal 2, vaig pensar que havia tingut molt mala sort. En una setmana carregada de feina i viatges només em faltava haver de treballar en un dia de […]

M’agrada

M’agrada: despertar-me al teu costat; el teu somriure blanc; els teus projectes quan es fan realitat; parlar mentre mor la nit; acariciar el perfil del teu front de Verge de Malines just quan t’acabes de dormir; dibuixar-te amb la manta mentre dorms; llegir-vos històries inventades; repassar la taula de multiplicar del set; els teus dibuixos […]

La mala educació mediàtica

S’ha instal·lat una mena de costum entre els mitjans de comunicació actuals que és la ridiculització de l’entrevistat. Es tracta d’entrevistar a alguna persona i mentre l’entrevistat parla, el periodista en qüestió es dedica a interrompre, a fer mofa i a posar pals a les rodes a tot allò que diu. Es el nou periodisme: […]

L’educació de les fades

No acostumo a anar a veure pel.licules del cine espanyol, no és per cap prejudici especial sinó perquè simplement les històries que expliquen no m’interessen massa. No vull dir amb això que altres cinemes,- francés, italià, indi o nord-americà- siguin millors. No ho sé. Generalitzant, diria que al cinema actual li sobren imatges ben rodades […]

Humanisme cristià

Diu La Vanguardia que les carreres amb més demanada son arquitectura i medicina, i entre les que menys, les humanistes. No calen massa enquestes per saber que un humanista avui no té massa sortida professional. Només ens cal posar els telenoticies i observar com s’expressa la gent quan els hi endollen la carxofa o escoltar […]