El 1864 Victor Hugo, retirat a l’illa de anglonormanda de Guernesey, recordava una experiència que havia viscut trenta anys abans quan va observar la lluna a través del telescopi del cèlebre astrònom Dominique François Arago, director de l’Observatori de París. Aquell record, que associava al viatge del Dant guiat per Virgili, li va inspirar un […]

Estava dinant en un restaurant amb la meva dona quan en una taula propera es van asseure una parella que ratllaven la cinquantena i que anaven acompanyats per un home de la mateixa edat i un nen d’uns deu anys. Curiosa barreja, vem pensar: un matrimoni amic (probablement sense fills o amb els fills ja […]

Baixant Balmes a l’alçada de Mitre, em trobo en Miquel esperant l’autobús. Va vestit com sempre, de pana. Avui, però, porta una planta a la mà en un test petit, ridícul, una planta que no li ha costat més de cinc euros. Em veu i em saluda afable i em diu que està fent temps, […]

Com alguns de vosaltres ja sabeu, pacients lectors, al menys una vegada a l’any em sacrifico pels meus fills tot portant-los allà on mai no hi aniria tot sol. No em refereixo als museus d’història natural amb els fascinants esquelets de dinosaures sinó a aquests parcs temàtics que com noves poblacions van destacant entre els […]

La vida és un cercle, un tren de fira circulant per una esfera i parant, any rere any, a les mateixes estacions. La tardor es presenta amb signes de singular bellesa que van més enllà dels carrers del laberint mullats,- miralls que reflexen el mur o la pell de la història-, més enllà, sí, de […]

Fa més de dos anys que tenim el país ajagut en el diva del psiquiatre, intentat esbrinar què ens passa. Dos anys de soroll mediàtic i de mil·liars de litres de tinta impresa comentant, primer, l’Estatut i el seu penós procés de gestació i enguany la crisi de les infraestructures. Si vinguéssim de fora ens […]

Quan estàs en una fira, les primeres hores de la tarda passen lentes com un dia sense pa. Es el moment de la migdiada i només un bon llibre pot alleugerir la immersió en el pou profund dels sons més plàcids. Bé, un bon llibre o una conversa que sorgeix a l’atzar. De sobte, entren […]

Quan el viatger arriba a Nova York, el primer que sobta, enllà de les desmesurades mesures de seguretat, és que els nord-americans encara no han entès que la majoria dels que aterren a la illa no son, ni volen ser immigrants, sinó turistes o homes de negoci. Les autoritats segueixen aferrades a la idea de […]

De la mateixa manera que hi ha un síndrome post-part que consisteix en una recol.locació de les hormones en les dones que acaben de parir, la nostra nodrida representació política i institucional a la fira de Frankfurt ha patit una patologia similar, – és l’anomenat síndrome post-Frankfurt-, una cosa natural no s’espantin. Consisteix en viure […]

Puntual, el patriarca organitza la taula just quan toquen quarts de tres de la tarda. Els fills han guanyat trenta minuts als costums familiars i ho han fet amb el sistema de la gota malaia, és a dir, sense puntualitat, civilitzadament, sense insubordinació. Ara es dina a les tres, l’hora de la concòrdia. A la […]

He decidit aquest últim cap de setmana d’estiu tornar allà on no s’ha de tornar mai. He passat l’estiu allunyat del record d’aquells dies feliços i ara hi torno, absurdament, com l’amant torna a l’amada sabent que es juga el tot i el res. Enfilo la carretera de serpentina que em porta a la vila […]

La meva relació amb L’Eco és peculiar. M’explico: entrego, puntual, el meu escrit els dimarts i, una setmana més tard, m’arriba l’exemplar on surt publicat. A diferència d’altres col·laboradors, com l’amic Sella, no em paren els lectors pel carrer per comentar el que he escrit. De sobte, però, passen coses simpàtiques. Diumenge 23, festivitat de […]

Son les cinc de la tarda. Estació dels Ferrocarrils de Plaça Molina. Baixo l’ascensor envoltat de teenagers que acaben de sortir del seu primer dia de classe a l’Institut. Un noi, el rostre del qual està folrat amb grans a punt d’una explosió de pus, després de saludar una noia que es creu més bella […]

Retornat de Madrid m’assabento de la mort de Francisco Umbral, un dels símbols literaris de la capital on he passat aquest estiu. La seva perdua va lligada al record de la primera i última vegada que el vaig veure al Café Gijón fa una pila d’anys. Em va impressionar la seva figura de dandi tronat, […]

Porto dies sense dormir. He visitat dues vegades la mostra de Patinir i tinc el síndrome de Stendhal, estic posseït per la bellesa patiniriana. En tot el dia no em trec del cap alguns quadres de l’exposició, els paisatges de roques punxegudes incendiats, els horitzons inabastablement blaus. Però hi ha un quadre que em produeix […]