Al centre de la ciutat, hi ha un restaurant napolità. Porta el nom exagerat de Vesubi tal com ho indica la targeta amb la imatge descolorida d’una vista de la ciutat amb el volcà que li dona nom fumejant. La decoració del local és dubtosa: parets blaves amb un estucat d’afeccionat seguint l’ancestral tradició napolitana […]

Sitges, juntament amb Vic i Montserrat, alberga una de les col·leccions artístiques més importants de Catalunya, Barcelona a part. La perla d’aquest patrimoni és, sens dubte, el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol, el qual una vegada vaig veure traduït al castellà com “se cae herrado”, divertidíssima traducció d’una ignorant el nom de la qual no […]

Molt a prop de san Diego de los Baños i dins del parc natural La Güira a Cuba, hi ha l’antiga Hacienda Cortina, la casa que un potentat espanyol construí als anys vint amb tota mena de luxes: jardins amb nenúfars, torres neogòtiques, pagodes xineses, una capella i un parc infantil amb gronxadors de ferro. […]

Torno de Cuba amb la idea que he fet un viatge al passat. El país que he trobat porta més de cinquanta anys de retrocés en relació amb el nostre. Només cal comparar el modest aeroport José Martí de L’Havana, amb les seves infantils banderes penjades del sostre com soldadets plom, i el flamant monstre […]

La vista de L’Havana des de La virgen de Regla és molt semblant a la de Venècia des de san Giorgio. Aquí, el Capitoli fa de san Marco i el cel tropical embolcalla la ciutat de les columnes amb més grandiositat que la dels canals. Llàstima que no hi ha pintors que hagin copsat L’Havana. […]

La Sara i el Víctor ja ens van avisar: no conduïu per Cuba. Fa quatre anys, tornant de nit del cap Levisa a Viñales, van tenir una de les experiències més surrealistes de les seves vides. Resulta que una noia que duia a una senyora molt vella els va aturar al mig de la carretera. […]

M’aixeco amb el cap espès banyat en rom: deuen ser els efectes dels mojitos i dels diquiris de la nit anterior. Travessem el Malecón i tot fa olor de gasolina. Fotogrames d’una escenografia antiga. A l’Habana Vieja no pots caminar sense que t’atabalin. Son els professionals del guiri que et demanen de tot i tot […]

Per raons que ara no venen al cas, arribem a L’Havana de matinada. Son les cinc i agafem un taxi. De l’aeroport José Martí a l’hotel Nacional hi anem per una carretera destartalada. Fa calor i per l’hora que és hi ha molta gent vagant. No hi ha llum, ni publicitat: en tot el trajecte […]

Sempre he pensat que hi ha dues menes d’escriptors: els de les distancies curtes i els de les distàncies llargues. Com els atletes, poquissíms escriptors excel·leixen en ambdues. Els que son brillants en les cròniques o columnes dels diaris, que venen a ser els 100 metres o els 1500, no ho son en la novel·la […]

El nostre ritme de vida és trepidant i pensem avui menys en la mort que fa moltes dècades enrera quan els nostres avis vivien més calmadament. De la mateixa manera que avui la mort s’evita perquè vivim en una societat que ens ha venut la feliç idea de l’eternitat i només pensem en acumular propietats […]

Llegeixo E.M Cioran i trobo en els seus Cuadernos (1957-1972) una perla en forma d’aforisme: “per la curiositat (Adam), pel desig (Eva) i per l’enveja (Caín): Així s’ha escrit, s’escriu i s’escriurà la Història de la Humanitat”. Precís i preciós!. El món encara es mou per aquest tres grans eixos: la curiositat per descobrir nous […]

Quan comença un nou any, com aquest que acabem d’estrenar, acostumem a fer balanç de l’any que acaba i a fer bons propòsits del que entra. Sempre ho he fet i amb el temps m’he adonat que els bons propòsits duren tant poc com el temps d’inscripció en un gimnàs: de gener a març. Tot […]