Ens passem la vida acumulant coses sense adonar-nos-en que quan morim ho deixem tot. Aquesta és una de le grans crueltats de la vida. Compren coses perquè volem comprar el temps, el futur de disfrutar-les i aquesta il·lusió mai no arriba esquinçada d’un sol cop pel necessari final. Acumular: per què?. Per a res. Quan […]

                      Viatjar en low-cost és un suplici, sobretot si vas sol. Després de passar els controls de seguretat en forma de colonoscòpia on els uniformats guardians del no-rés t’inspeccionen i et tracten com ramat,- només faltarà que els hi posin ara aquestes ulleres infraroges amb […]

Ha sorgit un nou isme en el panorama contemporani. Es tracta del laportisme, vinculat a un aforisme antic: resistir per a guanyar. Quan fa només quatre mesos, el president Joan Laporta es va veure abocat, després de dues temporades sense guanyar res, a una pressió extrema amb constants mocadorades al Camp Nou que van desencadenar […]

Mentre estiuejava a Mallorca vaig conèixer al Gustavo, un argentí especialitzat en l’estudi de les formigues. Fou en un sopar de grup. Al principi, -el prejudici sempre se m’imposa: ho sento- vaig pensar que hauria d’aguantar les disquisicions d’un psicòleg argentí per la manera com parlava embolicant una sola idea en mil paraules. Mentre anava […]

Abans d’anar a veure el darrer treball de Woody Allen vaig voler que baixés una mica el suflé, que les cues inicials es reduïssin i que desapareguessin les crítiques dels diaris. Confesso que vaig anar amb els ulls nets, intentant ser objectiu però no em va interessar gens el que vaig veure. Quan el sanguinari […]

Llegeixo a través d’Internet que Lance Armostrong torna. Vaig tenir el gust de conèixer al ciclista nord-americà quan vivia al call de Girona i guanyava Tours de França any rera any. Armstrong és una de les poques llegendes vivents del món de l’esport. Per què torna Lance després d’haver guanyat set tours consecutius?, per què […]

No sé qui em va dir una vegada que per conèixer a una persona només cal veure-la com menja. Certament, les formes expliquen moltes vegades el fons. Observo en una fotografia del passat diumenge 31 de juliol al matrimoni Obama esmorzant amb el matrimoni Biden. Una taula informal plena de sucs i cereals. Retallat de […]

Si fa dues setmanes us parlava de la Vinyet Panyella i del seu paper d’apoderada en els meus primers passos literaris, un dels meus principals apoderats en la meva faceta d’historiador de l’art és el pare Josep Laplana, monjo de Montserrat. Naturalment, els primers records d’aquest home de calba brillant i ulls vivíssims que es […]

Tot i que havia conegut a la professora Gregori feia quasi vint anys a l’Universitat d’estiu de Santander en un curs sobre el Caravaggio, vaig tenir el gust de retrobar-la novament a través de la pintura del mestre en motiu de la mostra que va fer el Museu d’Art de Catalunya el 2006. Sempre Caravaggio. […]

Sempre he cregut en el joc just de les correspondencies, en la reciprocitat que acompanya a les persones quan tenen una memòria agraïda. Sent estudiant, la Vinyet Panyella un dia va passar pel carrer de la Palla i va entrar a la nostra galería. Per atzar, aquell mateix dia el poeta J.V Foix feia vista […]

A diferència del coronel de García Marquez, la pintora Leticia Feduchi si que ha tingut la sort de tenir qui l’escrigui. Des de l’arquitecte Rafael Moneo a l’escriptor Alvaro Mutis, han escrit sobre la seva pintura essencial. Veient en retrospectiva aquestes grans plomes tractant una pintura de raça, he entès, tot seguit, perquè aquestes son […]

Retrats contemporanis, sí: aquesta és la meva sèrie d’estiu. Paisatges humans, retrats com els que fan els dibuixants en carbó al passeig. Cròniques a mig camí entre els Homenots de Pla i els retrats de Ramon Gómez de la Serna, al qual li manllevo les idees i el títol (ja em perdonarà). Passo de paritat: […]

Per raons estrictament familiars, aquesta temporada he hagut de presenciar,-i ho he fet de bon gust-, una sèrie de partits de futbol set pre-benjamí. Els divendres a la tarda o algun dissabte al matí em convertia en el fan numero u del meu fill Artur, tant si jugava a casa, a l’escola, com fora, a […]