El rinoceront
Un cèlebre escultor passava el temps entre París i el Senegal on tenia una casa en un poblat perdut entre la sorra. Una nit va anar a sopar a casa dels seus veïns. A taula van portar un tros de carn enorme que tenia gust a plàstic i li van dir que era d’un rinoceront […]
Punt de llibre
Vago per la llibreria Documenta. A la sortida agafo del taulell un punt de llibre amb un fragment d’un quadre, una imatge que m’intriga. Representa una calavera entre llibres antics i una mà que sosté una ploma, el retall d’un quadre que reconec però no puc atribuir encara, i que em recorda les composicions de […]
Pinotxo
No hi han llocs més sagrats que els que has conegut de nen de la mà del teu pare. Passats els anys, aquests indrets formen part del paisatge més preuat de la teva memòria sentimental, una mena d’inventari d’espais que amb els ulls de l’infant veies enormes. El nen distorsiona amb el seu reduït tamany […]
Educaweb.com
Dijous passat vaig assistir als premis Educaweb al foyer del Palau de la Música. Vesprejava i entrar en el temple del saqueig em va produir una certa esgarrifança. L’ambient festiu, la gent majoritariament jove i tot plegat tenia un to cosmopolita que contrarestava la tristesa de saber-me en el palau del fantasma Millet. Si tancava […]
Memòria del subsòl
Una exposició dins d’una exposició. L’espai amb fotografies del subsòl de l’Eixample de Barcelona del fotògraf Joan Fontcuberta (Barcelona,1955), dins de l’exposició Cerdà i la Barcelona del futur. Realitat versus projecte (CCCB), és una delícia. A la manera de Nadar (Lió 1820–París 1910), que ens va fer conèixer les entranyes de París, Fontcuberta penetra el […]
Octubre
Visc en una casa de pisos acabada de construir. De fet, nosaltres som els primers colonitzadors d’aquest edifici modern construït sobre les runes d’una casa d’estiueig quan Sarrià era un poble. Viure sense veïns té els seus avantatges i els seus inconvenients. La llibertat de estar sol, de poder fer soroll sense patir, i la […]
Müller versus Muter
Porto al gabinet a tres artistes provinents de l’est que les associo per pura fonètica: la recentment guanyadora del premi Nobel de literatura, la romanesa-alemanya Herta Müller (Timisoara, 1953), la polonesa Mela Muter (Varsòvia,1876-1967), pintora que va viure i exposar entre nosaltres. De Herta Müller tinc poc a dir, fa poques setmanes que la conec […]
La lleona
La primera peça que vaig comprar per al meu gabinet de curiositats va ser un crani de lleona. El vaig trobar a Els Encants i em va atraure la seva mirada buida i el preu del tot raonable. A més, vaig regatejar perquè li faltava un ullal i les mandíbules no encaixaven. El venedor amb […]
Memòria, feble memòria
El president Pujol està de promoció. Com una estrella de rock o un premi Nobel de literatura, promociona la segona part del seu llibre, Memòries. Temps de construir (1980-1993) l’apartat més sucós de la seva vida perquè és el que aplega el seus anys al Govern. No he tingut temps de llegir-les i tampoc no […]
El per què d’un títol?
Titular una secció es com posar nom a una casa. A diferència d’un llibre, al qual li posem títol després d’haver-lo escrit , en una secció intentes condensar el futur en tres paraules. No hi ha res més difícil que definir allò que escriuràs. I per això més que en un nom he pensat en […]
Esperit olímpic
Prefereixo no sincerar-me sobre la meva reacció natural a la possibilitat que Madrid organitzés els Jocs Olímpics de 2016. No vull caure en un exercici demagògic, fariseu, com tants han caigut aquests dies, el debat entre el cap o allò políticament correcte que ens diu que cal donar suport a la capital, i el cor […]
Patrimoni
Sovint arribes als llibres a través dels consells de la bona gent. A mi, la figura de l’escriptor jueu nord-americà Philip Roth no m’atreia massa: literatura turmentada, pensava. No havia llegit res d’ell però tenia certs prejudicis, potser perquè l’adaptació de la seva novel.la Elegy per la Isabel Coixet m’havia deixat del tot indiferent. Un […]
La meva Festa Major
Fa molts anys que segueixo la Festa Major a través del què es publica a L’Eco i del què em diuen alguns amics sitgetans. Els meus records son d’infantesa i per tant facilment literàris i pocs verídics perquè en el record hi ha més la fantasia d’una realitat interioritzada que la crònica exacte del que […]
Darwin
Hi ha vegades que cal desobeïr la voluntat paterna. Darwin ho va fer. El seu pare volia que fos un pastor protestant i Darwin li va fer cas fins que es va adonar que una manera d’arribar a Deu era observant la naturalesa. Amb vint-i-dos anys, es va embarcar en el Beagle, un vaixell de […]
Avui que ja et puc dir avi…
Sempre m’he sentit afortunat de tenir uns pares o uns avis relativament joves. Quan jo vaig néixer els meus pares tenien al voltant dels vint-i-cinc anys i els meus avis rondaven els cinquanta. Avui, dels quatre avis, tan sols em queda un i sempre vaig saber que ell sobreviuria als altres per una raó molt […]