Vanitats
Hi ha un gènere de la pintura antiga que s’anomena Vanitas, representacions de la frugalitat de la vida amb símbols inequívocs: la calavera, l’espelma i les monedes. Es a dir, la mort, el pas inexorable del temps i la riquesa amb la qual no podrem creuar el riu del inevitable final. Imatges prenyades d’iconografia dura […]
El síndrome post-Setmana Santa
Quan retornem de les vacances estivals, es parla molt del síndrome post-vacacional però ara que tornem de la Setmana Santa ningú no parla sobre com ens afecta reincorporar-nos a la feina després d’aquest parèntesi entre el primer i el segon trimestre. Parlar de Setmana Santa és una exageració perquè per a la majoria de mortals […]
Del anonimato a la atribución
Fundación Foucus Abengoa. Centro Velázquez, Sevilla Generalmente, se conoce por “connoisseur” aquella persona capaz de atribuir un cuadro anónimo, de intuir el autor que hay detrás de una obra no firmada. Pero, el término va más lejos del reconocimiento de la atribución, porque el “coneisseur” sabe apreciar también la autenticidad, originalidad, estado de conservación […]
A propòsit de Miquel Utrillo i Sitges (II)
Ramon Casas, Retrato de Miquel Utrillo El consistori de Sitges fa temps que s’esforça en donar a conèixer la Vila més enllà del sol i la platja habitual o del món gai, fonts turístiques que sortosament han anat alimentant la vila i la seva gent. Avui, però, es vol ampliar la mirada i és […]
A propòsit de Miquel Utrillo i Sitges (I)
Santiago Rusiñol, Retrato de Miquel Utrillo Pels volts de 1920 el meu besàvi patern, Artur Ramon i Vendrell arribava a Sitges provinent de Reus i cridat per l’activitat de la vila que transformàven tres personatges irrepetibles: Santiago Rusiñol, Charles Deering i Miquel Utrillo al voltant del projecte del Maricel. Un pintor de renom, un […]