Del 19. al 20.3 Le Virage és el restaurant que més m’agrada a Maastricht. Una barreja de bistrot francès i taberna holandesa on se serveix un menjar casolà, cuinat com abans, com ho feien les àvies. Amanides i peix o carn amb patates fregides amb oli d’oliva i no banyades amb mantega com ho acostumen […]

Del 17.3 al 18.3 Llegeixo atentament la crítica que sobre la fira fa The New York Times. La primera reflexió inevitable és sobre la qualitat periodística. Qui firma la crònica a la pàgina 10 de cultura d’avui dilluns 17 de març, Scott Reyburn, s’ha passat dos dies prenent notes pels stands i sap del què […]

Del 15.3 al 16.3 Per anar a agafar el vehicle travessem cada dia el parc on els cirerers comencen a florir. Sembla com si la naturalesa estigui en un moment de primavera interruptus, en crisi, seguint el criteri de Gramsci: “un món que s’està morint i un que encara no ha nascut”. Ell ho aplicava a […]

Del 11.3 al 13.3 Caríssims amics, He tingut dos dies de treva mentre el comitè d’experts inspeccionava les obres de la fira i he aprofitat per llegir i escriure mentre a Maastricht feia un sol radiant impropi per l’època. He aprofitat per fer el que més m’agrada per l’ordre que ho he escrit. No paro […]

9.3.14 10.3.14 Caríssims amics, Els últims versos d’Antonio Machado a Cotlliure van ser: “estos dias azules y este sol de la infancia” escrits a llapis en un paper arrugat. Ho llegeixo en un article de El País mentre ens enlairem de l’aeroport de El Prat rumb a Brussel·les. El dia és blau, pre-primaveral i el sol hagués […]