500 anys de Tintoretto: homenatge i vandalisme

NUVOL | 10.06.2018

 

Poc se’n sap dels primers anys de vida de Tintoretto, pintor venecià del segle XVI. Ni tan sols s’han trobat documents que facin referència al seu naixement. Els estudiosos calculen la seva arribada al món perquè a la seva partida de mort sí que hi ha apuntat l’any en què va morir i quina edat tenia aleshores. Així doncs, es tracta només de fer una resta. L’artista va néixer el 1518 i va morir el 1594. Enguany se celebren cinc-cents anys del seu aniversari.

Jorge R. Pombo al seu estudi de Rubí, Catalunya, el març del 2013 | Foto i artista: Jorge R. Pombo

I si fa cinc-cents anys que Tintoretto, conegut com l’últim gran pintor del Renaixement italià, va arribar al món, la seva terra bé ha de fer-li algun homenatge. Concretament, Venècia dedicarà tres mostres a recordar l’artista: una al Palazzo Ducale, una altra a la Gallerie dell’Accademia, i una tercera a la Scuola Grande di San Rocco. Aquesta última comptarà amb l’obra d’un català, Jorge R. Pombo, que hi exposarà una mostra individual per la qual ha agafat el quadre Strage degli Innocenti i hi ha fet una variació.

Una variació que no és la primera ni l’última, perquè el pintor fa temps que treballa sobre obres d’altres artistes. Nascut a Barcelona l’any 1973, Pombo va passar els seus primers anys com a pintor a la Galeria Joan Prats, que va abandonar el 2010 per anar-se’n a Amèrica amb una mà al davant i l’altra al darrere. Allà va deixar-se influir per la tradició de la Black Mountain College, escola d’on van sortir artistes que ell ressalta com Merce Cunningham John Cage.

Dels americans, el barceloní va heretar-ne la rotunditat de l’estil abstracte, tot i que ja feia variacions de pintura d’estil clàssic des del 2005. “En comptes de pintar quadres mirant el món, busco el motiu de la seva pintura dins el quadre d’un altre artista”, aclareix, “em sembla inspirador apropiar-me d’una imatge amb un codi estètic i un gust que van caducar fa segles i que ningú utilitzaria per explicar el món d’avui en dia”.

Ara, Jorge R. Pombo exposa catorze de les seves obres a la Galeria Artur Ramon Art. Torna després d’anys treballant a l’estranger i d’haver-se establert oficialment a Itàlia. Assenyala que fa més mostres en institucions que en galeries, i que aquest octubre el veurem també a la Fundació Vila Casas, en una exposició que s’anomenarà “Jorge R. Pombo. Viatge a l’essència de la pintura”. Mentrestant, farà altres mostres pel món com ara la referent al pintor venecià, que s’inaugurarà el 4 de setembre i durarà un any, per la qual cosa es podrà visitar durant la Biennal de Venècia de 2019.

Variacions d’”El miracle de Sant Marc alliberant l’esclau” de Tintoretto, oli sobre tela | Artista: Jorge R. Pombo, 2013

El modus operandi de Pombo és el següent: primer copia el quadre del qual parteix i després el desfigura, tirant-hi a sobre litres de dissolvent, o bé passant-hi un rodet com els dels pintors de paret, o bé calant-li foc. “Miro de dominar el dictador intern que vol controlar totes les fases de producció d’una pintura”, explica. Ho concep com un exercici conceptual d’apropiació, un acte tant simbòlic com vandàlic: “És alhora un homenatge i un matar al pare, vull negar el que s’espera després d’anys d’història de la cultura a Europa”.

El pintor barceloní diu que vol crear una dimensió nova on només hi hagi matèria, color i superfície, perquè precisament el que li interessa és no dir res amb la tècnica pictòrica. Adéu a les figuracions renaixentistes: a les persones i als símbols. Però a les seves obres, el rerefons es continua intuint, no hi ha un oblit complet, sinó un divorci. Per exemple, quan utilitza el foc, no és per cremar l’obra i eliminar-la, sinó per transformar-la. “Només omplo de color una superfície, sense romanticisme, sense cap acció heroica ni pretensions intel·lectuals”, diu, i apunta que ni tan sols la gent religiosa s’ho pren com una perversió.

Mònica Ramon, de la galeria Artur Ramon Art, recorda que la seva intenció a l’espai d’exposició és trobar un artista o un comissari que doni una visió contemporània del seu fons d’antiguitats. Ja ho van fer amb Pamen Pereira i amb els germans Santilari, i ara ho fan amb Pombo: “Encaixa molt amb el nostre gust”. La mateixa galeria té en ment dur a terme una xerrada al voltant de l’obra de Tintoretto, per acabar de celebrar els 500 anys d’aniversari, però encara no pot confirmar quan serà.

“Allò que als nostres ulls postmoderns fa millor a Tintoretto si el comparem amb qualsevol altre pintor de la seva generació”, conclou Jorge R. Pombo, “No és que fos el primer de pintar un home volant vist des de sota -que ho va fer- ni tampoc que pintés El Paradís del Palau Ducal, el quadre més gran de tots els temps -sí que el va pintar-, sinó el seu component de pensament abstracte, la seva comprensió que la pintura, a més de narrar històries, és un pla pictòric davant el qual ens podem emocionar simplement per l’ordenació de les seves taques”. Qui vulgui veure les Variacions de Tintoretto d’aquest artista català, té temps per fer-ho fins al 28 de setembre.

 

Accés article

Deixa una Resposta

XHTML: Podeu fer servir aquestes etiquetes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>